United States or Mozambique ? Vote for the TOP Country of the Week !


La feina continuà. Al cap de una estoneta Huck digué: -Malvinatge! Altra vegada devem estar en mala banda. Què us en sembla? -És ben estrany, Huck. No ho entenc. De vegades les bruixes s'hi fiquen. Arribo a pensar que això és el que ens embolica, ara. -Cançons! Les bruixes no tenen poder, de dia.

Qui s'hi bat, amb les bruixes?... Amb tot, va acabar per decidir-se; i ajudat pel seu pare i la seva mare, va posar-s'hi de tot cor, deixant el camp net en mitja dotzena de jornals i tornant a colocar en un altre la tanca de petites lloses. -Ara que provi de tornar-ho a malmetre- va esclafir, un cop llest.

I tothom diu que vós, con éreu jove, vàreu matar un home que li deien el Picotí. I per això tothom me ràbia. I també diu tothom que teniu tracte amb les bruixes i somions... i que totes les malures les feu venir vós. I tots els nois us tenen per dimoni. I, con me volen fer enfadar, me diuen dimoni petit.

De primer antuvi, en proposar-li l'adob de la torre del Barbut, va semblar que ronsegés; però tot seguit, en veure que el senyor estava resolt a fer pujar gent de ciutat, va fer amb un arrufament de nas i mig aclucant els seus ullets de fura: -Veurà: jo ho dic per la mala fama que la torre. Emprò, si el gony s'ho val, també ho faré. Perquè, per més que diguin, hi crec pas, jo, en bruixes.

Sap a on són, les maleïdes? Al celler, són. Perxò, ara que el vi va escàs, no n'hi ha tanta de munió com en aquell temps... -, deixeu's de bruixes- va interrompre el senyor. ¿Voleu fer les obres o no voleu fer-les? -És clar que les vui fer, pobre de mi! -Doncs entesos: aquesta tarda pujarem a la torre i enllestirem els tractes. I el dilluns vinent, mans a l'obra.

Però ben aviat, en recordar el braó de què en Biel havia donat mostra sempre, tornava a posseir l'assegurança que ell i no més que ell era capaç de semblant obra. D'un home com en Biel podia esperar-se tot. Això sense comptar que per a alguna cosa havia de servir-li el seu tracte amb les bruixes. Aquest pensament va retenir-lo per uns quants dies d'empendre la tasca de posar remei al mal.

En Cadernera brandava el cap apesaradament. -Això ès temps de bruixes- mormolà. -Perquè? -No : sempre ho hai sentit a dir. Ses barques van Ramonet, Ramonet, quina paret toques. Si les encamina s'àngel bo, no es perden; però... És quan hi ha més desgràcies.

Per tot veia nimfes que em feien l'ullet, bruixes que semblaven àngels, mores que em recordaven el paradís de Mahoma, cantineres, pageses. I, això , tot bonic, tot hermós i tot bellugant-se al compàs de l'esbojarrat rigodon o de la gaxonda americana. Quan el sol em digué lleva't , havia fet el ferm propòsit de no tornar al ball fins a la setmana entrant. Parlem de l' Africana? ...

La brama va córrer tot seguit: en Biel s'havia donat a les bruixes, amb el sol intent de revenjar-se dels mals averanys amb què l'havia rebut el poble a la tornada de presidi. A totes les taules se'n feia plat, i a tots els marges sentada.

Però ben aviat va córrer la veu de qui era el noi nou, i l'estranyesa va anar seguida del respecte: un respecte amb el qual anava barrejada una basarda esgarrifosa, provinent de les falòrnies que s'havien llegat de pares a fills una pila de generacions, acostumades a mirar la torre del Barbut com un lloc maleït, catau infecte de bruixes i dimonis.