United States or Guernsey ? Vote for the TOP Country of the Week !


De primer antuvi, en proposar-li l'adob de la torre del Barbut, va semblar que ronsegés; però tot seguit, en veure que el senyor estava resolt a fer pujar gent de ciutat, va fer amb un arrufament de nas i mig aclucant els seus ullets de fura: -Veurà: jo ho dic per la mala fama que la torre. Emprò, si el gony s'ho val, també ho faré. Perquè, per més que diguin, hi crec pas, jo, en bruixes.

Així, ignocent i espontàneament, se va escrivint la història del noi mort, se li crea una mare i se deslliura a l'assessino, i, tot component de bona fe aquesta crònica, s'arriba a l'Hospital. -El volem veure! Que ens ensenyin el noi! Que diguin a on el tenen! -Quin noi? -El que el burot ha matat. -Al que li han tirat tiros. -Al que han matat els del portal. -Un noi ros!

LANCELOT Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no fer res séns que m'ho diguin! Què desitgeu de mi? SHYLOCK Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les claus... Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó pera adularme, que'm conviden! Què hi fa?

-Diguin el que vulguin, senyora Tuyes, el tocino és el benestar de la casa: jo no em canso de repetir-ho an En Gervasi- diu donya Rita mentres para taula amb unes estovalles d'estopa teixides expressament per aquesta sanguinària festivitat. -Ja ho pot dir, donya Rita: tenint tocino es la carnisseria a casa; i ara, amb el preu a què s'han posat els queviures, és cosa de no poder menjar.

Gent que va, gent que ve, gent que va i ve, ningú porta en son aspecte les senyals d'agitació forçosa que regna en la ciutat. El corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es recorda dels llibres; el malalt se sent aliviat per lo sa de l'aire i el panorama que el rodeja. ¡Que diguin el que vulguin, no hi ha com el passeig de Gràcia! A l'hivern se va de tarda al passeig de Gràcia.

Vet aquí que enfilaven pel carrer d'en Pau Clarís fins a arribar a la Gran Via, i es deixaren caure en aquell amable establiment, que, diguin el que vulguin, és el millor de Barcelona dintre del seu ram.

-Afanya't, Jaumet, ves! toca el nas a la nena i jo et donaré una faldada de peres!... i va alçar-se. -Jo no! -Per què? -Jo no! -No vols que vingui? Per què? si jo te la dono la nena! Jo venir? Fuig home!... ja... ja... ja! Vaig a cercar les peres. Adeu, Jaumet!... mira, si estimes la nena, jo pegaré als que't diguin Carbassot .

Sis pillets i quatre gossos vagabunds. En arribar a l'embarcador, va preguntar-nos el guarda: -Diguin, senyors: ¿és un vapor o un transatlàntic, llur embarcació? En respondre que una canoa de dos rems, sembl

Hi van, i li expliquen la cosa. Anaxibi els ordena de fer com havien dit, que com més aviat facin sortir les tropes amb els bagatges, i els diguin, a més a més, que qui no es presenti a la revista i al recompte, ell se'n tindr

No hi ha un pam de net! -Ah! dissimuli; me'n vaig a dins, perquè ve un amic del meu senyor, que li tinc de donar un recado. -Vagi en nom de Déu. Vaja, que diguin el que vulguin; antes hi havia més vergonya. -Que pren la fresca, senyora Tecla? -Ai! Déu me la guard, senyora Ignasieta. He tret el cap una estona i l'hem feta petar un xiquet amb la senyora Marieta, que estava sola.