United States or Senegal ? Vote for the TOP Country of the Week !
El metge va dir que me cansava massa i que me traguessen de Barcelona, i jo, vinga bleixar ben fort, cada vegada que venia, perquè me traguessen més aviat... La nena se'l guait
La Tecla de la Riera tingué la segona criatura quan la primera estava per complir-li quatre anys. Així que la grossesa fou manifesta, les dones del carrer que li feien compte la nena mentre ella era al pou o al forn, comencaren a dir amb mofa a la menuda, per a fer-la rabiar i divertir-se: -Equèhe!... La mare tindr
-Afanya't, Jaumet, ves! toca el nas a la nena i jo et donaré una faldada de peres!... i va alçar-se. -Jo no! -Per què? -Jo no! -No vols que vingui? Per què? si jo te la dono la nena! Jo venir? Fuig home!... ja... ja... ja! Vaig a cercar les peres. Adeu, Jaumet!... mira, si estimes la nena, jo pegaré als que't diguin Carbassot .
A la nena li posaren els noms de Paulina, Leocàdia i Maria de la Mercè: Paulina perquè l'àvia se'n deia, Leocàdia perquè la seva mare era una mica romàntica, i Maria de la Mercè perquè va néixer el 24 de setembre. La infantesa de Paulina no va ser molt regalada, que diguem.
Les seves formes de nena s'anaven modificant, modificant... Se diria que el temps les treballava com un hàbil artista: omple aquí, buida allà, estira això, arrodoneix allò, les anava embellint i amplificant totes; ja inflant les ones de la rossa cabellera com si les ufanés amb aquell buf primaveral que fa crèixer l'herba; ja estufant suaument el pit i les anques, ja esllanguint la cintura, ja amb ditadetes màgiques obrint graciosos clotets en els colzes, en els nuets dels dits, en la barba i en les galtones.
Però de cop les coses canviaren: la nena començ
I en tant, la nena amb els braços estesos cap al malalt, tot passant, cridava: -Papà, papà!... papà.!... Darrera d'ella els vailets hi varen veure una ombra negra... -Poc que ve pas tampoc la de casa seva! va dir en Pere, -és un home allò, oi?...
En canvi Don Pasqual té dues criatures com dos sols: un nen i una nena.
-Si no vingués de la terra, vindria del mar i ens empenyeria enrera, altre cop cap a la costa- digué. -A mi em sembla que precisament és el vent que ens cal. -Això t'ho fa veure la teva manca d'experiència, nena... Sembla ésser el vent que ens cal, però no ho és. És el que nosaltres diem un vent de la terra , i un vent de la terra és sempre perillós.
Quan Eliar, púber tot just, va decidir-se per la vida de l'escena, entre ella i la seva mare va esclatar una dissenció. Volia l'ardent domadora que la nena anés ensenyant pel món, qui sap si a manera de reclam, qui sap si a manera de glòria ètnica, aquella taca sagnant que memorava una raça històrica, rituals sublims, costums pintoresques, tumultuoses maternitats... Però Eliar s'hi oposava.
Paraula Del Dia
Altres Mirant