En canvi Don Pasqual dues criatures com dos sols: un nen i una nena.

La mare del Carolí, que en sa jovenesa serví a Barcelona i era entesa en l'arranjament d'una casa, dirigia els dissabtes del casal i ajudava a Donya Mència a fer resolis i confitures, a espolsar i desar les robes d'hivern, a penjar i despenjar cortines, a fer la matança del porc... I, per sa banda, la jove, que sabia, altrament de la majoria de noies que anaven a la fàbrica, molt de cusir i un poc de tallar i brodar, repassava les bugades, marcava tovalloles i mocadors i feia els davantalets d'en Pasqualet, el futur mestre de la casa Banyoles; i fins el Carolí, si havia pogut posar jornaler a les terres i començar el negoci de les fustes, havia sigut mercès a les bestretes de Don Pasqual, que ja l'havia lliurat de la quinta i donat la m

A propòsit he deixat per l'últim el Ciri Pasqual, que no per què l'han de trobar tan content o alegre; jo, per més que el contemplo, no hi trobo cap signe de satisfacció.

El diputat s'havia descuidat en la fàbrica el bastó, i el senyor Reguera digué a Don Pasqual que ell tenia d'arribar-se a Barcelona i podria portar-l'hi. L'hi portà, en efecte; i com el diputat no es trobés a casa en aquell moment, el senyor Reguera deman

Aleshores se'n va a l'altre cap de taula i reprèn el treball amb més fúria que mai. I, al veure'l tan adalerat, els obrers de la fàbrica li diuen afectuosament: -A Maria, senyoretReposi una miqueta que així, com així, tampoc se n'ho ha d'endur a l'altre món! I ¿sap que aconsegueix amb tant de treballar? ¡Doncs que als seus anys sembla vostè més vell que Don Pasqual!

Al casar-se, Don Pasqual volia cedir-li tot el primer pis de la casa, però en Pasqualet contest