-Voldria que se m'hagués acudit- digué Tom amb una inflexió de penediment; -però us vaig somniar fet i fet. Això és alguna cosa: oi? -No gaire: un gat també ho fa ; però val més això que res. Què vau somniar? - doncs: el dimecres a la nit vaig somniar que sèieu per allí, vora el llit, i Sid seia vora la caixa, i Mary al seu costat. -, així ho férem. Així ho fem sempre.

En això, les mans d'algú que se m'havia acostat per darrera me taparen els ulls, a l'ensems que una alenada calenta m'humitejava el clatell. Vaig pegar una giravolta sobtada, i vaig topar-me nas a nas amb la riallera carota d'en Paiús, un noi rabassut, gras, llardós. Ja abans d'encarar-m'hi l'havia sospitat per la ferum, que sempre se li sentia, de quitr

El llagut se pos

Alfred se n'an

No pas de qui sigui. -D'on la va treure, vostè? fou la següent pregunta. I a la seva veu hi havia una sospita que quasi insultava. -La vaig treure- responguí amb tota la calma i dignitat que vaig poder -del tren. El fet és que he comès una errada... No va donar-me temps d'acabar. Va dir-me secament que ell pensava el mateix, i féu sonar un xiulet.

Tom jeia reflexionant. Al cap de poc se li acudí que desitjaria d'estar malalt: aleshores podria romandre a casa sense anar a escola. Veu's aquí una vaga possibilitat. Escrut

Sant Antoni de Padua un dia 's trobava en una esglesia de sa ciutat nadiuha fent un sermò, quan tot de un plegat lo cor li va dir que 'l seu pare, que vivia á Lisboa, estava en greu perill de perdre la vida. Com bon fill qu' era, molt se 'n condolguè y, no tenint ja sossech, se dirigí á sos oyents demanantlos que 'l esperessen un xich, donchs ell en aquell moment tenia de deixarlos per precisiò.

Ell se féu ràpidament enrera, posant-se fora de tret. -Que no veus que est

Després, un cop feta la compra, se n'anaven de dret a casa, i, havent esmorzat, la mossa es quedava sola, tancada amb pany i clau, i el pare marxava per les seves, no deixant-se veure en tot el dia més, puix ja era cosa sabuda que les festes les passava a l'hostal. ¡Que tristos que els trobava, la Malena, aquells diumenges!... Tristos i cançoners que no s'acabaven mai.

-De que se les hau? -me va preguntar en Lluís amb estranyesa. -De que me les hac? -va respondre en Xaneta, aixecant-se. -Heu-vos aquí les vostres estaries. Se'ns ha ben follat sa vaca prenys. , goita, si tens uis as carabassot ¿no veus dos caps allí? Ja us ho deia jo. Ens hem ben lluït!