United States or Slovenia ? Vote for the TOP Country of the Week !


-L'he vist- digué el cotxer: -és un gran castell que ja es va esfondrant. A sota hi ha un poblet, una gran escala de cargol, una església molt vella... En aquella contrada hi viu encara molta de gent. Un riu molt gran hi passa a la vora. -, tot això ho heu somiat, em penso- digué el senyor Furbach bo i alçant les espatlles.

Segons el punt de vista de la majoria dels estadants que desitgen rodejar-se de tota l'alegria possible, el comerciant raó; però llur punt de vista no és pas el mateix d'un antiquari. El roure esculturat és ben agradós a la vista: plau, certament, haver-ne quelcom. Tant se valdria, llavors, viure dins una església.

Sols resta un altre lloc des del qual el puguem veure: Després, proposo que baixem i descansem una mica. -No puc creure que sigui el mateix poble- digué Harris. -No pot ser de cap manera. -Aquesta esglèsia no pot pas equivocar-se- digué George. -Però podrien ésser, les quatre visions que havem tingut, un cas com aquell de l'estàtua de Praga.

Aquí no som sants i això no és una església, certament, però si algú comparegués amb robes més fréjoles del que permet la vergonya, en Vatualmón li estellaria una cadira pel cap. Alerta, doncs. Mireu que estem indignats.

Aquella església a la part del migjorn tenia color de maragda: de la part austral era color de sang: de la part d'Occident era blanca com la neu de Nadal. Estels més brillants que els que ens il·luminen esmaltaven un cel més blau; i el sol feia més claror i calor que el sol de la terra.

Confessaràs i combregaràs a cada església, que trobis pel camí, aniràs sempre a peu i, a la tornada, faràs allò, que et dicti el cor.

Durant una hora caminàrem per sortir un lloc espaiós, des del qual veiérem el poble per on haviem passat aquell matí. Tenia una esglèsia estranya, amb una escala per la banda de fora, cosa que mai havia vist. Jo restí lassat i entristit. Haviem estat caminant de ferm durant tres hores i mitja, i havíem fet cosa de tres milles, pel que semblava. Però Harris estava entusiasmat.

La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava un aspecte fatídic. El campanar de sa encimbellada església, capçat d'una corona estranya, amb son cos bru i encirat i el seu rellotjàs a tall de medalla pectoral, prenia la figura d'un àugur ciclòpic, dret al costat de l'ara, amb tot el poble agenollat als seus peus.

Però gairebé tots es mofaven d'ell, no donant-li altre nom que el d'Escura-llànties, i rient-se, amb rialla estúpida, dels seus predicots. Moltes vegades, amb en Biel, passaven l'estona enraonant, comunicant-se els records d'infantesa, parlant del temps que havien passat fent d'escolà, l'un a la immensa Seu del poble on estudiava, l'altre a la menuda esglèsia de Cassanelles.

Si la vostra màquina va de cap per una muntanya i George i vós sou llançats per la teulada d'una església, no em feu a mi cap retret. -Per George res no puc dir-vos. Al millor qualque cosa l'esparvera. Si passés un accident com el que dieu, el més probable és que no li fos grat; però descanseu, que jo em pendria el treball de fer-li veure que no havia estat per culpa vostra.