Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 8 de juny del 2025
Es dia que t'hi acostus t'hai de llevar sa pell! S'anava enfellonint tot sol, com si algú li fes la contra. Va agafar el noiet per sota les aixelles, l'aixec
-Que n'heu arreplegat algun, d'aquests papers, Tom? -No. -Bé, doncs còm trobareu les marques? -Poc en necessito: sempre l'enterren sota una casa on surt por, o bé una illa, o bé sota un arbre mort que té una branca allargassada.
Aquella truita era de guix. Rescloses. George i jo som fotografiats. Wallingford. Dorchester. Abingdon. Un cap de família. Bon lloc per a negar-s'hi. Un dificultós passatge del Tàmesis. Efecte desmoralitzant de l'aire de riu. L'endemà, de bon matí, vam sortir de Streatley i remuntàrem a rem fins a Culham, on dormírem sota la nostra teulada.
En Carxofa punyia els rems i es disposava a remar, mentre deia, amb escruixidora convicció: -Sota d'aquest n'hi trobaria set sostres més. -Set sostres! -Set sostres, i després més gorga. -Més gorga! -Més gorga, i encara més sostres.
L'any següent el Cargol s'allargassava, gairebé en el mateix indret d'abans, a la llum del sol, sota el Roser; aquest ja poncellava, i les poncelles havien començat a expandirse en flors badades, sempre gerdes, sempre noves. I el Cargol sortia enfora, a mitges, estenia les seves banyes, i en acabat tornava a ficar-les cap endins.
Ja fan bé d'amagar-los sota els pantalons. Així s'express
Era d'un pis, i tenia cinc finestres a la façana, tres a dalt, dues a baix. La porta era oberta al costat, sota una mena de cobert. En aquest cobert hi estaven amuntegades estelles, una serra, una destral i tascons; a sota, davallaven en pendent dues o tres pedres planes foragitant l'aigua de la teulada sobre el camí on era aturat el faeton.
Suava a raig fet; la sequedat de la gola l'abrusava... tot ell es sentia capolat... I la Maria s'anava acostant... Duia una cistella al cap i anava de pressa... de pressa... Les faldilles li espetegaven detràs, i a cada passa ses formes esprimatxades es perfilaven sota els replecs de la roba.
Duia la testa nua, i com que la lluna resplendia en tot son esclat, vaig veure, tot i la distància, que el vell cordaire era animat d'alguna idea estranya: ses galtes esblanqueïdes eren totes estirades; sos ullassos arrecerats sota les celles blanques, fulguraven; i, tanmateix, semblava tranquil.
Els bous, encarcarats sota el jou que aguantava la llança de la carreta, brandaven a compàs ses masses ventrudes, les testes acotades, les gropes anguloses i fermes, onejant sobtadament a cada passa.
Paraula Del Dia
Altres Mirant