United States or Denmark ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Guim no va parar fins que va entrar a una cova d'óssos. A l'estiu va trobar-ne una; era en una tartera. Sota mateix d'una roca caiguda dels cims, trob

Quan la criatura i la llevadora foren empolainades, van pujar en dos carros amb vela i per aquelles endreçúries solitàries, van encaminar-se a la parròquia isolada. La jove va quedar-se sola a dalt. A baix una veïna anava remenant atrafegada dues cassolades de conill amb peres, que tots esperaven amb ànsia perquè la veïna tenia anomenada de bona cuinera. La solitud va desvetllar el corcó de la jove. Damunt aquell llit alterós, sota aquelles bigues revingudes i entre les parets emblanquinades, la tortura del record d'aquelles dues dones, primes i altes i abatudes que van marxar a la ventura, s'anava fent clar fins a semblar una visió. -Tots els fills l'havien tret de llurs cases. Potser haur

La porta es va obrir i el gros i honrat Tobias Offenloch, amb la llinterna de ronda en una , i el bastó a l'altra, el tricorni damunt la nuca i la cara tota riolera, tota espandida, aparegué sota el brancal. -Salut, honorable companyia! digué. -Però ¿què hi feu aquí? -És aquest animal de Lieverlé, digué Sperver; -estava fent un aldarull... Imagineu-vos que s'ha enfurit contra aquesta paret.

Es passejava darrera l'Estatge de Queviures, amb el cap decantat, el bastó sota el braç, mirant a una i altra banda si hi havia ningú. Li semblava que tothom descobriria el seu estat a la primera llambregada.

Al seu pis no hi havia ningú. Els metalls de la porta estaven embolcallats amb paper de seda perquè no es rovellessin. Tot era fosc. Va encendre l'electricitat i una munió de bestioletes negres va esmunyir-se per sota de les portes més properes. Va obrir un ventalló i el sol entr

Aleshores es desdejunaven plegats, i després anaven a veure els treballs, que marxaven molt i prenien un bell caient. Després d'això, el masover tornava als camps, i Fritz entrava de bell nou a la seva cambra, a fumar-hi una bona pipa, amb els dos colzes al marge de la finestra, sota el ràfec, mirant com els obrers treballaven i la gent del mas anava i venia, conduint el bestiar al riu i cavant el jardí. Orchel sembrava mongetes, i Súzel entrava a l'establa amb un cossi d'avet ben polit, per a munyir les vaques; cosa que feia cap all

Després tot mirant-me amb ull penetrant, va dir: -Fritz, tu sabs més coses de les que dius! -Com s'entén, Gedeon? -, aquesta pista, que jo l'hauria cercada vuit dies, tu la trobes totseguit; això no és natural! -I on la veus? -Ba! no facis el posat de mirar sota teu! I féu, tot indicant-me al lluny un rastre blanc amb prou feines albirable: -És aquí!

I la bona dona es va treure de sota el devantal un cap d'atxa que va dipositar damunt la taula. Jo estava com a llampat. ¿De quina manera aquell home, que jo havia vist el dia abans tan feble, tan extenuat, havia pogut alçar-se, caminar, obrir i tornar a tancar una finestra feixuga? ¿Què volia dir aquell senyal en el cor de la nit?

-Senyora; vaig respondre, -molt em plau l'olor de formatge, i el viatge que he fet amb aquells vostres el tindré sempre com el feliç coronament d'un dia d'agradós esbarjo. Però, en el baix món que som, ens cal tenir compte del nostre pròxim. La dama sota el sostre de la qual tinc l'honor de residir, és una vídua, i potser és també òrfena. una aversió marcada, una aversió que explica eloqüentment, per ço que ella en diu «anar-li sobre el peu». L'estada dels formatges de l'espòs de V. ser