-Són a sa teua cambra- contest

La terrible possibilitat de la situació l'espaordia; i, tornant a la cambra de Dolly, es vestí de cop i volta i baix

Al cap de deu minuts ha descendit corrents de la seva cambra, roja i pantejant. Han eixit al carrer. Fa una nit meravellosa. El cel límpid de muntanya brilla esplèndidament i amb una dolcesa!... Davall seu hom diria que no pot existir ni una pedra insensible. Colpida per aquesta impressió, l'Eulàlia mormola: -La carena de Matagalls sembla el llom d'un monstre endormiscat: oi?

La lluita és, però, solament el principi de la diversió, de la gràcia de la cosa. El segon acte de l'espectacle passa a la cambra tocador. Els metges són, generalment, estudiants de medicina i joves que, havent finit la carrera, estan desitjosos de fer-ne pràctica. La veritat m'obliga a dir que els que vaig conèixer eren homes de posat groller, que semblaven fruir en llur treball. Potser no se'ls n'ha de fer retret, per això: forma part del programa que s'ha de patir tant com es pugui. Al metge ideal no li plauria gaire, la tasca. L'observar com resisteix l'estudiant la cura de les nafres, és tan important com veure com les rep. Totes les operacions han de fer-se tan brutalment com es pugui, i els seus companys l'observen curosament per veure si ho suporta amb caient de tranquil·litat i gaudi. Una ferida ben tallada, que s'obre i vessa sang, és el que tots desitgen, i es cus expressament d'una faisó grollera amb l'esperança que així durar

-Que no respira? va preguntar ple d'angúnia l'Andreu immòbil a la porta. El silenci penetrava en les ànimes callades com una punyida dolorosa i el metge seguia explorant sense saber què respondre. -Senyor metge! faci tot el que pugui- va suplicar l'Andreu emocionat i temerós sense gosar entrar a la cambra plena de paorositats pregones.

El pas atrevit era donat. Vet-em aquí fora de casa, escapat furtivament, al bell cor de la nit. L'alta nit! Vaig examinar-la amb l'interès temorenc de qui lluca els secrets d'una cambra vedada. No em semblava la mateixa nit, que solia veure a les vetlles, sinó una nit més augusta, més misteriosa, més esquerpa, que es diria que s'hagués de ressentir d'ésser visurada.

L'Adelaida, segurament, devia estar apariant la seva persona per dormir. La toilette nocturna, científicament complexa, no devia pas ésser acabada: tot just devia haver tingut temps de llevar-se el vestit i de restar en roba de cambra. L'aigua de les ablucions devia escalfar-se en un fogonet d'alcohol.

Si no hi ha perill en deixarlo anar, ja'l pots obrir, perquè estic tant malament ab la meva neboda, que no'm vui exposar a cometre l'imprudencia de portar aquesta comedia massa lluny. Vine a trobarme a la meva cambra després. Robí, joiós Robí, digam que fa ta estimada? MALVOLÍ Boig! JUTGTAR La dama no pensa en mi. MALVOLÍ Boig! JUTGLAR Per què pobre't tracta així? MALVOLÍ, dins Boig! no'm sents?

Però ells sentien una mena de por supersticiosa: potser en els recons foscos de la cambra, darrera d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de farmàcia, el geni de la malaltia encara estaria sotjant, cuidant de jugar-los una mala passada. Dues hores ha que es fan confidències. Ja és cap al tard. Els porticons, mig oberts, donen una claror lletosa i esmorteïda.

Alguns minuts després els invitats de la vídua eren a la taula, tot sopant, i una dotzena de minyons estaven davant les tauletes laterals de la mateixa cambra, segons l'estil d'aquella terra i d'aquell temps.