United States or Mongolia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Per a un embriagós, en canvi, aquest lloc no fóra gaire escaient, perquè hi ha unes quantes sorpreses, com escales inesperades que cal pujar o baixar per anar d'una habitació a l'altra. Trobar la seva cambra i, un cop dintre, saber trobar el llit, serien per a ell dues feines absolutament impossibles. L'endemà, voolent ésser a Oxford a la tarda, ens llevàrem ben de matí.

Feya un sol! era un dia de primavera. La Verge s' estava en sa cambra cusint y apropet d' ella l' infant Jesus, en companyia de altres noyets del vehinat, jugava á cavallets.

-! va fer amb veu forta. A qui sap la distància, em seguia, decantada la testa, amb aire atuït. Alguns instants més tard era a la meva cambra, i em ficava al llit amb un sentiment d'esperança i d'ardidesa que no havia experimentat de molt de temps a aquella part.

Quan vaig tornar, de seguit vaig voler tenir notícies d'aquest jove i em varen respondre que havia mort. -Mort de què? -Oh! -De quin mal? -Oh!... No se sap ¡Un jove tan sapat, tan ferm! -... Va començar a decandir-se, a decandir-se... i un dia el varen trobar mort en un recó de cambra. -Mireu, senyors, des d'aquell dia no em puc arrancar del cap la tenebrosa idea...

Ens trobàvem tots quatre George, Guillem Samuel Harris, Montmorency i jo asseguts dins la meva cambra. Ens hi sentiem sense esperit, i, en conseqüència, força inquietats. Harris ens cont

El vell Loerich contava això senzillament, i els altres escoltaven meravellats. Els conduï tot seguit a la cambra veïna, bo i demanant-los si volien ésser-hi servits; però ells preferiren de menjar a la taula llarga. Així és que davallaren.

En Melrosada, confós, va somriure. Digué que sentia tant que s'hagués molestat, i anant a la seva cambra, remeté el capell a canvi del seu; i, molt amablement, prengueren comiat. Aquest fet, que si es mira no cap importància, don

Fritz va redreçar-se tot sorprès, perquè aquesta hectàrea li pertanyia, però el vell rabí, aixecant el dit, li digué somrient: -Recorda't, Kobus, recorda't de la nostra discussió sobre el matrimoni, a la darreria del dinar, fa tres mesos, en aquesta cambra! Aleshores Fritz va recordar-se de llur juguesca.

La nena, arrupida en un recó de cambra o agafada a les faldilles de la mare, ho sentia tot, ho sotjava tot... Deix

Aleshores es desdejunaven plegats, i després anaven a veure els treballs, que marxaven molt i prenien un bell caient. Després d'això, el masover tornava als camps, i Fritz entrava de bell nou a la seva cambra, a fumar-hi una bona pipa, amb els dos colzes al marge de la finestra, sota el ràfec, mirant com els obrers treballaven i la gent del mas anava i venia, conduint el bestiar al riu i cavant el jardí. Orchel sembrava mongetes, i Súzel entrava a l'establa amb un cossi d'avet ben polit, per a munyir les vaques; cosa que feia cap all