Però tot seguit afluixava, sentint pels seus dintres una veu que semblava repetir-li les bones paraules amb què l'Escura-llànties el solia encoratjar per fer-li més rebedora la vida de presidi. -Benaventurats els pacífics, perquè ells posseiran la terra. Aquestes paraules, que duia en Biel estampades al cervell com amb encuny, eren per a ell la promesa d'un canvi de fortuna.

Heu's aquí que el sol fogueja a contraclaror de les espesses teles. Sentiu el cant del gall? No, no és el cant del gall... és una veu enrogallada que crida: -Rivelles!... Rivelles! Cal desempallegar-se de la balladora, sortir i respondre. Un esforç, un altre esforç... En Rivelles se va trobar davant d'un llum d'una resplandor tan crua que la vista no li podia obeïr.

Als darrers mots se li havia trencat la veu; i, deixant-se caure de gairell, mal asseguda, en una cadira, es recolz

DUC No ho creguis, estimada criatura; seria fer agravi a ta feliç edat el dirte home; els llavis de Diana no són pas ni més roigs ni més suaus que'ls teus; ta veu és aguda y clara, com la d'una donzella, y tens tota la gracia d'una dona. Jo que'l destí et designat per aquesta tasca...

Esmaperdut per la dolor, en Jan va amollar, i ella, sentint-lo que flaquejava, se'n va desfer amb una empenta, i va arrencar a córrer boscos amunt, bo i llançant un gran crit: -Bieeel!... I encara els cingles veïns no havien repetit la veu, que la d'en Biel, desde la porta de la torre, prenia la davantera al ressó. -Ja vaaa!...

Sos llavis tremolaven i sa veu tenia una roncor feresta. -Tots ací! va cridar. La Tecla i sa mare van restar espalmades. L'Andreu tenia posat d'un boig que retrobant un moment de serenor, anés a revelar una veritat terrible. El metge l'observava amb sorpresa, esverament i curiositat.

I sa veu resson

A l'edat de vint-i-un anys, En Quimet va dar un tomb. Tot i continuant en la més dolça ingenuïtat, en les més innocents alternatives d'esblaimament i de rubor quan sentia la veu d'altri, En Quimet començ

-No- repetí ella. -Si cadascú es cuidés des seus negocis, no hauries vingut avui amb aquestes cabòries; i, si coneguessis qui et vol , no escoltaries atra veu que sa meua. Què se me'n dóna, a mi, que portus o no portus peix? Pesca, diverteix-et... est

La veu de la virtut protesta dèbilment, i diu: -Això fóra tant com trencar la nostra resolució. La temptació respon: -Les resolucions han estat fetes per a l'home, i no pas l'home per a les resolucions. El dimoni pot fer retrets per reforçar sos arguments amb les mateixes escriptures. -A més, això és molestar tot l'hotel. Cal pensar en els pobres criats.