United States or Kenya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Quan més capficat estava, meditant entorn d'aquests enlairats i dolços pensaments, vaig ésser retornat al món per la veu agra i vella que em cridava: -Molt , senyor, molt : ja va, ja. Ara mateix, senyor: no en passi ànsia! Em giro i el veig al mig del cementiri un bon home, calb, que, coixejant, venia cap a mi. Duia un gran manyoc de claus, que feia sorollar a cada pas.

-No pas de què se les haveu... va respondre, mig torbat, en Joan Despí. ¿Què us sembla que no he fet d'encendre dalt la flamera una flama de debò? -Què ha d'haver fet , sant cristià! ¿Què no ho veu que amb això ha desvirtuat tota l'obra de bellesa? -No per que...? -Perquè ha tret a l'estàtua la condició d'inutilitat... ¿Vostè no sap que la bellesa és inútil?

Els metges que s'han ocupat de l'alienació mental saben que les bogeries periòdiques no són pas rares; que les unes es manifesten manta vegada durant l'any: en primavera, a la tardor, a l'hivern, i que les altres no es mostren sinó una sola vegada. Conec a Friburg una senyora d'edat que fa trenta anys que ella mateixa pressent el retorn del seu deliri: va i es presenta al manicomi. La tanquen. Allà, la dissortada veu reproduir-se cada nit les escenes esgarrifoses de les quals va ser testimoni a la seva jovenesa: tremola sota la m

El marit dóna un cop de puny sobre la taula: -Has comprat un armari! Ella, amb veu immaterial: -! -Però, desgraciada, i a on l'entafurarem?

-De pressa, mestres! Digué en veu baixa. La lluna podria eixir de cop i volta!

Aleshores begueren, i el vell rabi, somrient, afegí: -He fet força casaments en la vida, però aquest em dóna més plaer que els altres, i n'estic orgullós. He vingut a casa vostra, Christel, com el servidor d'Abraham, Eleazar, a casa de Laban; això ha vingut de l'Eternal. -Beneïm la voluntat de l'Eternal, respongueren Christel i Orchel amb una sola veu.

-Poc ho savia que la Teresa estigués prenys. -Quin xicotàs! És una mena de brau empeltat d'àngel; un pit com un perdigot, uns ulls com el puny. Sentiu quina veu? sentiu? Jo estic que no soc jo; pensar que després de cinc noies ve un home cepat, que far

Segurament la nostra veu no pogué pas arribar a la bona gent a qui anava endreçada, ni, enc que l'haguessin sentida, podien ells figurar-se que els vinguessin aplaudiments d'uns mísers navegants mig perduts en la revoltura, però, sigui com vulgui, mai un poble ha sigut saludat amb més ver i generós entusiasme. Mentrestant Blanes fugia, fugia...

Els escolans ajudaven les misses més distrets, guaitant els homes que garlant en veu alta, guarnien l'església amb tota pompa. L'altar major era ple de flors aromoses, de ciris nous, de canalobres lluents, de catifes blanes que xuclaven les remors dels que hi passaven pel damunt. Les aranyes penjades al sostre pujaven i baixaven silents i curulles de ciris encesos.

Durant aquestes observacions, jo em fixava en Sperver, la veu clara i breu del qual accentuava cada circumstància amb precisió, i en el jove baró, que l'escoltava amb singular esment. Cap obstacle no semblava estemordir-lo. El vell seguidor no semblava menys resolt.