United States or Tokelau ? Vote for the TOP Country of the Week !
Llavors tu t'hauries casat amb qui haguessis volgut, i jo hauria viscut amb tranquil·litat de consciència... o m'hauria mort de passió d'ànima. I, mira't: mort jo, tranquil tothom. Si res més no, sabia que no feia desgraciat a ningú. -Pro ¿qui t'ho diu, que m'hagis fet desgraciada?... Si sóc feliça!... creume... ben feliça!... Sabes què és, el que desitjo?... Veure't content.
Jo, pobre de mi, he dut una vida limitada, desgraciada: m'he resignat a ser un bon celibatari; he fugit de les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han assecat; la flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta vida arregladeta, sense soroll, he acabat sent una mica feliç i a no envejar res.
Mes l'idil·li es condormí en aquelles afraus platxerioses de la moderna Arcàdia, encantat d'aquell agre de casa que allò tenia, d'aquell aire de pàtria que allí es respirava, però de pàtria feliç, de pàtria ben menada, que li feia enyorar i glatir i estimar més encara la pàtria pròpia, tan pobra i tan desgraciada.
Sperver no m'hauria mai perdonat que hagués cregut al seu senyor capaç d'haver tingut relacions amb la vella; i pel que feia a la senyoreta Odila, la sola paraula de bogeria hauria bastat per a dar-li un cop terrible. La pobre donzella era ben desgraciada.
El marit dóna un cop de puny sobre la taula: -Has comprat un armari! Ella, amb veu immaterial: -Sí! -Però, desgraciada, i a on l'entafurarem?
El senyor mestre de la vila, que havia fet estudis en un seminari, era donat a l'oratòria, i de tota ocurrència, feliç o desgraciada, ne treia substància i mel per a les seves ensenyances. Així que hagué esment de la tragèdia, congreg
-Ben segur que no; però es tan desmanegat i estrafalari! digué el mossegaire. -Cal aporrinar-lo. -És una bella fillada talment- digué la vella ànega que duia el parrac al volt de la cama. -Tots són de bella presència, fora d'aquest: aquest és d'una mostra desgraciada. És una llàstima que no el pogueu tornar.
Després, alçant la veu, respongué: -Són desgràcies que poden passar a tothom; ho sento; però quan em presento a la caixa general, no em demanen si la gent és feliça o desgraciada, em demanen quants diners porto; i quan no n'hi ha prou, he d'afegir-ne de la meva butxaca. La teva àvia deu vuit florins; vaig pagar per ella l'any darrer. La cosa no pot durar sempre.
Paraula Del Dia
Altres Mirant