-Katel, vés a cercar un altre cobert- digué Kobus espolsant-se la neu dels peus. -Aquest vespre celebro la naixença del Salvador amb aquest brau bordegàs!... i, si algú ve a reclamar-lo... que vagi amb compte! Havent obeït la criada, el pobre hongarès prengué son lloc, tot meravellat d'aquestes coses.

Però s'atura de sobte. Torna a començar i es llença, mentres el pastor crida esglaiat: -Que fa, senyor!... no corri tant!... no corri. El violinista no ha sentit res, i com massa embranzida, cau damunt d'una roca; no s'ha sentit clapoteig d'aigua. Un cop feixuc i un crit estrident esgarrifaren el pastor. -No ha saltat , i la paga; pobre senyor noi!

Un pobre vailet, que no tenia altra grandesa a mostrar, digué, amb un orgull bastant palès en la recordança: -, Tom Sawyer, una vegada, em va fer un cap nou.

-Ah! pobre Gedeon, a qui ho contes!... aquestes malalties periòdiques fan la meva desesperació. -Malament!... La malaltia del comte és periòdica, torna cada any, el mateix dia, a la mateixa hora; la seva boca s'omple d'escuma, els seus ulls es tornen blancs com a boles de vori; tremola de cap a peus i peta de dents. -Ben segur que aquest home ha passat atzars dolorosos. -No!

-Pobre boig! va pensar, retirant-se el jovincell, mig afligit de compassió, mig contorbat de misteri. -Ningú em coneix! entretant seguia el vell exclamant-se. -Ningú em coneix... i sóc el rei Salomó!

Després, la protecció del seu cosí jesuïta, el tractar amb directors, rectors, prefectes, superiores i assistentes; les impertinències dels burgesos, la dolenteria de la canalla, l'agonia de les seves il·lusions; i la soletat, i l'anar fent la viu-viu, i arreplegar els dinerets, i donar-se gustos de tant en tant! Pobre don Gaspar Melrosada, vendrellenc resignat!

-Per això de si hi calarien foc... M'ha fet anar tot lo dia a la torre, que amb prou feines he sigut a temps al choro dels bisbes... Després he tingut d'anar a sopar a les deu, que he perdut tot el tercer acte... Ficar-me al llit amb ella i fer l'adormit fins que ella ha agafat el son... Deixi-me'n anar, que, si es despertés, pobre de mi!...

Tots aquests records es mesclaven i es confonien dins l'ànima de Fritz amb els dies vells de la seva infantesa: així, doncs, no tenia plaer més gran que el de veure, de prop o de lluny, el perfil del vell rabí, amb el capell gastat decantant-se per avall de la testa, el pobre mocador de cap, de cotó negre, tirat sobre el bescoll, son vell capot verdosenc, d'ample coll greixós que li pujava fins a cobrir-li les orelles, el nas corbat que el tabac empastifava, la samarreta grisa, les cames llargues i magres, revestides de mitges negres que formaven sacsonassos, com posades al volt d'un mànec d'escombra, i ses sabates rodones de fermalls de coure.

La pobre Roser va passar-se les mans pels ulls, desesperada, i amb el fill fret en sos braços, va posar-se a córrer entre les roques que sortien en mig de l'herba curta, com a ossos de cadàvers mig enterrats.

Avui mateix, el teu amo Shylock m'ha parlat y que't deixa lliure d'anar endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric, pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo. LANCELOT El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y vós, senyor: ell quelcom, més vós, senyor, teniu la gracia del cel. BASSANIO Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill.