United States or Netherlands ? Vote for the TOP Country of the Week !


Allí l'espectacle era imponent: el mar semblava que s'hagués encongit, com una fera enrabiada, a punt de saltar sobre el món i engolfar-se'l; aquelles onades que es veien del carrer estant, eren restalleres enormes, carenes d'aigua d'un verd terròs, llençades de reflexos sinistres, que venien sense parar l'una darrera l'altra, se enarcaven com un cavall a l'aixecar-se de potes i queien reventades amb estrèpit de tro. I quan una muntanya d'aquelles s'estavellava contra la sorra, darrera seu un altra prenia embranzida, i més enll

Així hauria romàs hores i hores, baldament els seus hostes s'haguessin esmicolat fins a la darrera engruna, si quelcom, que li inspirava més interès que totes les vides humanes, no li hagués retornat les forces i li hagués inspirat una heroica resolució. En mig del seu dolorós encantament, veié que la Quima Xamosa venia de la cuina portant com a patifell de guerra als seus amics unes tals rimes de plats i cassoles, que, si fossin estades de bons versos, haurien bastat a un poema. Això li féu compendre que encara hi havia quelcom a salvar a l'hostal, i aquesta idea va arborar-lo moralment i materialment. Aleshores una força sobrehumana enrobustí les seves fibres i les hi va contreure i distendre tan poderosament que, sense quasi estintolar-se enlloc, d'una sola embranzida es llev

La Loreto, amb un any havia donat una embranzida considerable, tirant a trobar l'equilibri de formes que li mancava. Per lo demés, de seny no n'havia posat gens ni mica, segons la seva mare, i continuava sent enfutimada, al dir de tothom.

Ja ho que ho és de dur... però tant se val: pot costar més, pot costar menys, però ell caurà... Vull dir jo que hi ha força, hi ha braó!... I en un esplet de joventut i força, enlairava el càvec, prenia embranzida i l'enfonzava a la roca que s'anava esberlant a bocins.

Xenofont, prenent amb ell els soldats més llestos de la reraguarda, corre amb tota la seva embranzida cap al gual que era a l'endret de l'entrada de les muntanyes d'Armènia, fent veure de voler passar per allí i encloure la cavalleria que vorejava el riu.

Però s'atura de sobte. Torna a començar i es llença, mentres el pastor crida esglaiat: -Que fa, senyor!... no corri tant!... no corri. El violinista no ha sentit res, i com massa embranzida, cau damunt d'una roca; no s'ha sentit clapoteig d'aigua. Un cop feixuc i un crit estrident esgarrifaren el pastor. -No ha saltat , i la paga; pobre senyor noi!

Quirísof envia amb ell els peltastes del front, i els substitueix per les tropes del centre del quadre: el fa seguir a més a més dels tres cents homes escollits que ell mateix tenia en el front del quadre. El destacament avença tan de pressa com pot. Els enemics de dalt la cresta, en adonar-se que duu la direcció del cim, prenen tot d'una embranzida cap la l'altura, per disputar-la-hi.

-I ara, pubilla! Què em conta? Vejam, vejam, què ha passat, que ve amb aquesta embranzida? -Res, que ja em pot cercar un altre jaç; primer aniré a l'hospital, que tomar a raure amb aquella gent. -Però, quin mal tenen? Desboti, dona!