United States or Libya ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però al cap de molta estona, quan les ombres endolcidores ja queien damunt la terra i els pollancs eren d'un argentat fonedís, en ple camp, hagué d'aturar-se el tren. L'anterior havia descarrilat. Era joc de poques taules, però, la neteja de la via. Ja un seguit d'obrers hi treballava. S'hi escolaren cosa de tres hores. El parent d'En Pepaito les pass

Per què l'he vista en la joia del festí, i, més tard, en els plaers de la música? Per què aquestes coses han passat així, i no altrament? I ara, Fritz, ¿per què no pots deslligar-te d'aquestes vanitats? Li queien grosses gotes de suor, i somiejava amb una desolació impossible de dir.

Corredisses, xiscles vergonyants i rialles encongides, tot s'ajuntava amb el patim-patam dels tableros contra la paret, als cops dels tamborets, que queien, als de les portes i finestrons que petaven... Valga que durava poc. Dos minuts després sols quedava el xiu-xiu de cent converses, fins que la veu de l'Hermano s'aixecava solemne i sonora, dominant-ho tot: -Orden, señores!

De dia no rumiava pas res més, i de nits hi somniava. La dèria de veure's amb els seus mateixos ulls, tal com era, tal com la veien els altres, la feia tornar pensívola i tristoia, com un que ha perdut quelcom i no sap trobar-ho. Tot ho feia d'esma i les coses li queien de les mans. La seva àvia li deia: -Què tens? Sembles enza...

El pobre Guim va caure damunt del cadàver del seu fill. Les llàgrimes queien en la neu, els sanglots es perdien en la gebror i els sospirs s'ofegaven en la remor del riu. Un ós bru pass

-No ho han sentit!... i torna a tirar un altre roc. Els borrallons queien damunt els arbres, els pallers i l'era i la teulada; queien silenciosos i restaven flonjos com si tinguessin por d'aixafar-se els uns amb els altres.

-No podem entretenir-nos més- va dir-me a mitja veu. I ambdós sortírem de la casa, i caminàrem... caminàrem... Recordo que no feia un alè de vent. Les fulles seques dels polls i carolines, al rompre's de les branques, queien a plom com ocells morts. ¿A on ens encaminàvem, per la ribera d'aquells torrents solitaris? Les boscúries s'anaven acostant.

Quan se'n va alçar, estava trista, molt trista... Tota ella sofria horriblement... Se'n va anar a un reconet del marge, i allí, asseguda, amb el cap entre els braços, va trencar el plor, plora que plora, mentre al seu entorn les flors del fajol, escaldades, queien arreu, arreu...

Prou havia fet callant fins ara la pluja de comandes ultra-pirenenques que queien sobre el seu despatx. Es sentia freturós de comunicar la seva joia; moriria si no ho feia. -Dues centes mil pessetes, benefici net!

I va posar-se a córrer boira endins; i es va sentir de cop i volta, una remor de pedres que se esllavissaven i després queien a la fondaria de l'abisme; i la boira com presa d'un èxtasi romangué immòbil, gebrada, infinita.