La narració de Ctèsias, per reportar-la en poques paraules, és aquesta. Després d'haver mort Artagerses, Cirus llanç

No sóc envejós; confesso que hi ha persones (molt poques), que tenen una ullada que no s'erra, i que quan posen la m

Poques vegades es veu que una dona no procuri precipitar l'època de fer-se un vestit, i cosa rara! avui es notícia de moltes que de bon grat deixen de fer-se'l aquest any i consenteixen en què sigui l'any vinent. Vegin com en aquest món tot és sort. Perquè ¿què ha fet l'any vinent perquè tothom, grans i petits, li demostrin un afecte així i li preparin tants obsequis?

No valia més que aprofités a jugar i córrer les poques hores, que em deixaven vagatives l'aula i l'estudi?

A la cantonada de Wenzelplatz, Harris, que era a poques passes davant nostre, va aturar-se i digué, ficant-se les mans a les butxaques i mirant a tot arreu: -Que n'és, de bonic, aquest carrer! George i jo el seguírem. A dos cents metres, al bell mig, hi havia la tercera d'aquelles estàtues-fantasmes.

LANCELOT En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabr

He oblidat avui quina fou la primera calamitat en la qual vaig submergir-me, però recordo ben que era cosa devastadora, esgarrifant. En poques paraules: encara no havia llegit la meitat dels símptomes precursors , ja estava dominat per la idea que era aquell mal el que m'aclaparava.

-Bona pluja, Senyor!... ¡Ànsia, que ara va !... ¡No en plouen poques, de dobles de cotre! clamaven els caps de casa. -Aigua, Senyor, que de vi ja en venen! deien, fent tabola, els eixelebrats. -Gràcies, Déu meu! esclafia en Biel dret a la porta de la seva estada. Un batec de joia semblava sotragar les cases, els boscos, els sembrats i les vinyes.

-Aleshores, disposa't a heretar... va fer un concurrent. -No ho creguis. El meu pobre oncle, dic, el meu ric oncle, m'ha tingut sempre poques simpaties, per a deixar-me tastar del seus milions. An els seus ulls, tinc una tara massa grossa per a que un home com ell me la pugui perdonar. -Una tara... Quina tara?

De sobte li va córrer entre carn i pell una onada de glaç: la Malena era ja a poques passes i s'acostava sense temença, espantant la basarda amb un lleu cantusseig. D'enç