United States or Brazil ? Vote for the TOP Country of the Week !
Conec el peu de la vella millor que la seva cara, perquè jo, senyor, tinc sempre els ulls a terra, i reconec la gent, pel rastre que deixen... I després, que fins i tot una criatura no s'hi enganyaria. -Doncs ¿què cosa té aquest peu que el fa tan especialment assenyalat?
És un fàstic, això d'haver de ser els primers. I deixen entrar gent. Per últim no poden contenir-se més, i avant. Quina cosa! Els que van a balls públics, quasi bé sempre hi troben més o menos concurrència de la que voldrien; i quasi bé tots, la segona volta que hi van, diuen: «-L'altra vegada estava millor.» Eh, que estrany?
Sota aquesta quantitat de projectils els enemics abandonen l'estacat i les torres: talment que Agàsias d'Estimfal i Filoxen de Pel·lene deixen les armes i pugen en simple túnica; l'un arrossega l'altre, d'altres ja han pujat, i és presa la posició, pel que sembla. Els peltastes i els psils hi corren, i arrabassa cadascú el que pot.
Els generals deliberen, i acorden de respondre així: i diu Quirísof: -Nosaltres hem decidit, si ens deixen tornar a la nostra pàtria, de travessar el país fent-hi tan poc dany com podrem: però si algú s'oposa a la nostra marxa, de combatre fins a la fi contra ell, tan fort com ens ser
Els mateixos pagesos, amb la sensibilitat esmussada i la imaginació entumida, no deixen d'experimentar-hi vagues paüres. -Són indrets que no fan goig- diuen ells.
Però si almenys en alguna banda deixen queviures per ells, ens veuran marxar-hi. Anem, Quirísof- afegeix, -sóc del parer de portar auxili contra aquests incendiaris, com en país nostre. Llavors Quirísof diu: -Doncs jo no soc d'aquest parer: Sinó que incendiem també nosaltres, i acabaran més aviat.
Però quan els capitans i els soldats el van haver deixat, els soldats de Neó, avergonyits de no seguir quan els altres sortien, no deixen al campament sinó els homes que passen dels quaranta-cinc anys: aquests resten, i els altres es posen en marxa.
Els que havien d'anar a pendre aigües, demanen rom; els que somniaven mam i pollastre, demanen caldo i carbòniques; els que ja es veien enfilant-se per les altíssimes crestes del Montserrat, es deixen caure en una vall ben fonda, i els balladors infatigables són quiets i arrupits, procuren suar i demanen flassades.
De vegades deixen a un hom les dents al descobert quasi fins a l'orella, de faisó que fins al terme del desafiament sembla estar fent ganyotes a la meitat dels espectadors, mentre l'altra banda de la cara roman seriosa. Algunes vegades li és arrencat a un hom el nas, la qual cosa li dóna cert posat d'arrogància per a la resta de la lluita.
Quí us pensàveu? Superintendents d'escola dominical? -No ho sé. Si el tresor fos meu, jo no l'amagaria: vinga despendre'l i divertir-me. -Jo també; però els lladres ho fan així: sempre l'amaguen i el deixen en aquell indret. -I, després, que hi tornen? -No: s'ho pensen, que hi tornaran; però generalment obliden les marques, o bé moren.
Paraula Del Dia