United States or Albania ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Així ho fem quasi sempre- respongué Harris, -Però els trens no pugen totes les costes de la Selva Negra. -Ja m'ho recelava, jo- rondin
Sota aquesta quantitat de projectils els enemics abandonen l'estacat i les torres: talment que Agàsias d'Estimfal i Filoxen de Pel·lene deixen les armes i pugen en simple túnica; l'un arrossega l'altre, d'altres ja han pujat, i és presa la posició, pel que sembla. Els peltastes i els psils hi corren, i arrabassa cadascú el que pot.
Retornen els que eren a la serra ; pugen els dels altres pisos; es recerca per tota la casa i s'apleguen al saló amb un somriure als llavis. Harris comença. Val a dir que no és cosa de demanar una gola privilegiada, per a esmenussar un couplet còmic; ni cal una frase mestra ni vocalitzacions.
Tots pugen i baixen de pressa per la platja, estirant amb coratge la xarxa amb els estrops i fent crits per a atiar els companys mentres la mestra s'acosta a cada respir. -Aneu baixant l'art. -Vinga! Amunt minyons! -Vinga, vinga que ja eixuguem! La gola de l'art es clou. Tots estiren a la una i la borsa resta damunt l'arena.
Comença el replegament: els enemics, en gran nombre fan una sortida, portant escuts de vímet, piques, gamberes i cascos paflagònics; d'altres se'n pugen a les cases de banda i banda del camí que duia a la ciutadella: de manera que tampoc no era segur de perseguir-los fins a les portes que hi donaven entrada. Com que tiraven grans vigues daltabaix, era tan perillós de romandre com de retirar-se.
Prop de les ones, que pugen i baixen i treuen escuma, veu un home quiet que sembla que no respiri, té una canya a la mà, la mirada fixa i l'esperança al cor. -Deu estar pescant... I si fós el noi! En Jan s'hi atança i veu que és un vell... -Bon home, sabeu si allí hi ha el Gabatxu? -El Gabatxu, dieu? que esteu de broma! -Sí, aquell pescador francès!
Quirísof i la seva gent, en sentir la trompeta, pugen tot seguit pel cami obirador: els altres estrategues avencen per senderons no fressats, cadascú per on s'escau a ser, i s'enfilen com poden, hissant-se els uns als altres amb les piques. Són els primers que s'ajunten amb els que s'havien apoderat de la posició.
Els pescadors boguen de pressa, a posta, per a fer cansar en Perot, aquell vell de l'art que sempre botzina i el patró entre tant, dret a popa va llençant al mar una corda que s'enfonza en la foscor de l'aigua fent una munior de bombolles petites que pugen tot seguit i es fonen.
En tant les noies pugen; els nois ensopeguen, els joves callen i no troben les capsetes de cerilles, i el vell rondina. Però lo pitjor és que els que ja han vist el pessebre, baixant i no comptant amb els que pugen, ensopeguen a mitja escala. -Què no hi veu? diu el que puja. -No, senyor; com que és fosc. -Vaya un fàstic! Llum! I comença un coro general de: -Llum! llum! llum!
Tant els que han guanyat com els que han perdut, traguegen del vi comú i van a ajuntar-se amb els del lladoner. Lentament, mandrosament, uns i altres acoblats, tot posant-se els gecs i les bruses, pugen la rampa de l'església, i s'hi endinsen arrossegant els peus. El menjador de l'hostalot és desert.
Paraula Del Dia
Altres Mirant