Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 14 de maig del 2025
-No vull! Perquè no caieu vós? Sóu el que ho ha fet pitjor. -Bé, això no hi vol dir res. No puc caure. Poc és així, com van les coses en el llibre. El llibre diu: «Aleshores amb un cop travessador occí el pobre Guiu de Guisborne!» Heu de donar un tomb al meu voltant i deixar que us fereixi per l'esquena.
Vostè dina pitjor que a Barcelona, per aquella bàrbara costum de què «a fora com a fora», «aquí de qualsevol modo»; i, abans d'acabar de dinar, ja no pot més de son, de mosques, de burgit de criatures d'altre, i vostè, home panxut, entre mig de la florida i pròvida vegetació, símbol universal, immens i solemníssim del misteri de la vida, vostè es tira a jeure com un fardo i ronca i put a suor, i ¡ni sisquera s'adona de què li ha caigut un sabatot!
Sortosament, en Llistosella se'n va haver d'anar de Barcelona quan tenia divuit anys, i, dissortadament, ha tornat fa dos anys. Ha tornat, pitjor que mai. Ha tornat vidu, però amb un fill que és la seva estampa, que l'adora, que se l'escolta embadalit, que accepta la seva funesta versió autobiogràfica, que la repeteix, i que també la conta dues vegades sense treva o solució de continuïtat.
-Maleïda sigui la carabassa del pelegrí! I maleït sigui jo, que vaig consentir la carabassada! Mal m'haguessin estafat cent voltes... i què? No és pitjor això d'haver-me entrampat la màquina del pensament? Que era gust creure en la bona fe de les persones! Aquells llavis, que somreien amicalment, eren més xamosos que cap flor de jardí, quan un hom no hi veia serpejar les males erugues al dedins.
Em vénen intents d'arrencar tots aquests cartells i mig partir-los sobre el cap de qui els ha posat, fins a deixar-lo mort. L'enterraria tot seguit, i sobre la fossa hi clavaria el seu cartell com a làpida tombal. Vaig dir a Harris els meus sentiments, i aquest em va respondre: -Jo faria encara pitjor.
La Sisca no pogué contenir-se per més espai. El seu nét cada cop estava pitjor; tenia els llavis morats i respirava amb fadiga; els ulls havien perdut aquella vivor plena de candorositat corprenedora.
En part ho havia lograt, però en trobava molts que no s'atrevien a declarar-se, per temor de quedar en pitjor situació si fracassaven. Ara li tornava a preguntar: -Vegi, doncs, què podem fer. En Montbrió es mostr
Vaig limitar-me, doncs, a pregar Sperver de moderar la seva fúria, i sobretot que es guardés de fer foc damunt la Pesta Negra, tot advertint-li que això li portaria dissort. -Ba! me'n ric- va dir, -el pitjor que podr
Deia molts per consevuent , molts a l'objecte , molts lo qual i verbigràcia ; i lo pitjor era que els entatxonava en el discurs tant si venien a tomb com si no hi venien.
Tissafernes doncs, duent la pitjor part, s'havia retirat, no pas que tornés enrera, i, pervingut al camp dels grecs s'hi havia encontrat amb el rei; i ara tornava amb les tropes reunides.
Paraula Del Dia
Altres Mirant