United States or Philippines ? Vote for the TOP Country of the Week !
A tot això, se sent la ronca veu del còlera, cridant; per tot te deixo! i de seguida ve aquell gran esgarriament d'homes i dones, vells i criatures; bagul d'aquí, maleta d'allà, cotxes, tartanes, carros, carretons, òmnibus i ferrocarrils, tot en doina.
-Has conversat amb l'ermità? En Vingut es va tomar vermell. No volia dir-m'ho. Però com que la seva mirada em va trobar una mica escèptic, va fer una veu ronca i provocativa. Per fortuna, la Roseta va comparèixer amb el seu càntir. La Roseta va fer un posat tot trist en veure que ja me n'anava. Vaig beure un glop d'aigua a l'entrada del rost; feia un vent extraordinari.
Però, tot just els meus pensaments s'havien esvaït en les primeres boires del son, quan una remor llunyana, ronca, creixent, em desvetllà. Me vaig aixecar esverat; i encara no estava ben dret que em va envestir una ventada xardorosa, cuidant tombar-me a terra.
Els nostres únics companys de viatge eren els corbs del Schwartz-Wald, desplegant llurs alasses balmades damunt les muntanyoles de neu, voleiant de l'una banda a l'altra i cridant amb la veu tota ronca: -Misèria, misèria, misèria!
I la remor llunyana augmentava ronca, profunda, solemne, distingint-se a pesar dels altres sorolls més baladrers que atabalaven l'aire. Era la grossa maror de fora, que s'anava atansant. Venia tota blanca d'escuma, fent cavalls enormes que a cada instant, en llurs bots, aixecaven més altes les gropes monstruoses.
-Ramon! La cara del morent féu moviment d'ulls, L'ordre terminant d'avançar, dita per una veu ronca i plena d'entusiasme d'un capit
Tot caminant, don Gaspar ha anat a raure davant mateix de la gàbia del tigre. La bestiassa ferotge ronca, ajaguda impúdicament, i fent amb els llavis un moviment d'orgull instintiu. -Que és bonic! exclamava el professor. ¡Quina majestat!
Sents?... Uuu!... Això ès la fressa del vent. També hi ronca la maror. Vés escoltant. Com més escoltis, més clar ho sentiràs tot: la tronada, la pluja, el vent, totes les remors del temporal. Jo fins hi he sentit un ai llastimós, Reina pura!, que devia ser d'algú que es negava! I, efectivament, en aquells temps d'innocència, ¡que en feien somniar, de coses, els sorolls d'un corn!
El vent somovia amb majestat els arbres. Les remors del riu i de la boscúria es confonien harmoniosament i la veu de la jove a cada crit era més ronca i feresta. -Veniu, criminals!... ¡correu que em moro de por! correu... veniu! Per Déu, veniu! ¿Què em dieu de la fi de la Clàudia i la Rosa? -Quina mort! Havia de passar per elles! ¿I diu que no hi havia res d'allò que deien de la Rosa?
Hi corríem, hi fèiem tombarelles, hi, jugàvem a pedralta o a sotet, hi cercàvem petxines... A voltes ens entreteníem a fer enfellonir la mar insultant-la i tirant-li sorrades. ¡Mira, com s'estufa, la vella reganyosa!... Veus?... ¿Sents, com ronca? Apa, aquí, berra!
Paraula Del Dia
Altres Mirant