United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !


-És clar que somnio- féu en Ramon somrient i com mig arrepentit de sos esclats. -Però deixin-me somniar, que no poques vegades són els somnis que ens posen sobre la veritat, i somnis hi ha que valen més que aquesta.

Els homes que han pujat del no res, que s'han obert pas entre la misèria a empentes i rodolons, fins a arribar a fer-se rics, neguitosos com estan contínuament per les lluites del negoci, miren, per lo general, amb certa rancúnia als contemplatius que malversen la vida entretinguts en somniar o esbrinar coses que no porten cap profit palpable, cap profit dels que se'n pot fer un assiento en els llibres de comptabilitat.

Sents?... Uuu!... Això ès la fressa del vent. També hi ronca la maror. Vés escoltant. Com més escoltis, més clar ho sentiràs tot: la tronada, la pluja, el vent, totes les remors del temporal. Jo fins hi he sentit un ai llastimós, Reina pura!, que devia ser d'algú que es negava! I, efectivament, en aquells temps d'innocència, ¡que en feien somniar, de coses, els sorolls d'un corn!

-Voldria que se m'hagués acudit- digué Tom amb una inflexió de penediment; -però us vaig somniar fet i fet. Això és alguna cosa: oi? -No gaire: un gat també ho fa ; però val més això que res. Què vau somniar? - doncs: el dimecres a la nit vaig somniar que sèieu per allí, vora el llit, i Sid seia vora la caixa, i Mary al seu costat. -, així ho férem. Així ho fem sempre.

Mai li ha donat una orde, o li ha explicat una comissió, amb paraules simples i estrictes: sempre ha conjuminat sarcasmes verinosos. Per exemple: si, en parar la taula, la Genoveva s'havia oblidat de posar-li cullera, no ha dit: -Genoveva: porti'm una cullera, que no me'n ha posat; sinó: -Genoveva: vosté deu somniar que encara és al poble i que jo estic disposada a menjar la sopa amb els dits.

-És inútil- féu ella, -ho tot... És horrible! I després cridà, amb un accent que mig partia l'ànima: -El meu pare no és culpable! Vaig estremir-me tot, i vaig dir, amb les mans esteses: -Ho , senyora, conec la vida del comte, una de les més belles, de les més nobles que sigui possible de somniar. Odila s'havia mig aixecat, com per a protestar contra tot pensament hostil al seu pare.

Una damisel·la d'hostal? La pubilla d'algun mas? La filla d'un ric carreter? Què importa? El cert és que la vaig somniar dies i dies amb el seu pentinat modest, la seva brunesa clara, les seves galtones molsudetes, i els seus ulls plens de bondat i tan i tan trastornadors.

Em plau que els vostres somnis puguin arribar a pendre's tot aquest mal de cap per nosaltres. -I vaig somniar que la mare de Joe Harper era aquí. -Ves! i hi era, aquí! Vau somniar cap altra cosa? -Oh! Una pila! Però ara tot plegat és tan confós!... -, mireu de fer memòria. No podeu? -Em sembla, ça com lla, que el vent... el vent apagà...apagà... -Coratge, Tom! El vent va apagar una cosa!