United States or North Macedonia ? Vote for the TOP Country of the Week !
An això es devia que en Pasqualet hagués triat de preferència aquell lloc quietós i oblidat per tenir ses entrevistes amb la Nieves.
I pla podia fer-ho ben descansada, la dona! Perquè la gent de Cassanelles, somrient al bon any, semblava haver oblidat les males brames que durant tant de temps havien corregut contra la torre i els seus habitadors.
L'escaleta és estreta; la iluminació, una llàntia d'oli que l'estadant encarregat de la setmana s'ha oblidat d'encendre. ¡Vaia una porqueria, fer-nos pujar a les fosques! diu un senyor de certa edat, acompanyat de quatre senyoretes, dos joves que festegen amb les més grans i sis o set criatures parents o coneguts d'un o altre de la colla. -Noies, poc a poc. Enric, encén mistos.
PORCIA No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves alabances. PORCIA Parla! Què hi ha de nou? EL CRIAT Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de vós. Ademés ha arribat un correu que envia el príncep del Marroc, avançant la nova de l'arribada del séu senyor que ser
Tal vegada aquells carros me semblen més poètics per raó de lligar- se llur record amb un altre d'una naturalesa més íntima i dolça: el d'el primer llustre d'amor que va brillar en la meva ànima. No me'n he oblidat mai més.
Deu minuts després, tot pensant, al vagó, sobre l'assumpte, vaig adonar-me que havia convingut amb el mosso que fóra millor enviar la bicicleta per Immendingen i que la facturés així; però havia oblidat de donar les instruccions perquè sortís d'allí. Si jo fos home de tornar gaire sobre les coses, a hores d'ara estaria turmentant-me considerant que la bicicleta ha d'ésser encara a Immendingen; però sóc d'opinió que és bona filosofia fer per manera de veure les coses per llur part favorable. Penso que el mosso d'estació devia esmenar la meva omissió, o potser que devia anar a parar a mans del meu pais
Quantes vegades cavant la vinya, li ve a la memòria aquella nit tan trista que mai més ha oblidat, i passa quarts i quarts i fins hores i tot sense poder-s'ho explicar!...
Pujava, creixia... fonia la música terrible de la naturalesa dintre un sentiment excels. Jo m'havia oblidat de mi mateixa... Els cabells se m'enriçaven. -Visca! clam
I aquests mots li caminen cor endins amb un aire diví de novetat, li causen una sensació tan forta, que resta amb la mirada fixa, sense veure res, oblidat del lloc, de l'hora i de la Genoveva. -El que jo vulgui... Déu meu!... el que jo vulgui!...
Mai li ha donat una orde, o li ha explicat una comissió, amb paraules simples i estrictes: sempre ha conjuminat sarcasmes verinosos. Per exemple: si, en parar la taula, la Genoveva s'havia oblidat de posar-li cullera, no ha dit: -Genoveva: porti'm una cullera, que no me'n ha posat; sinó: -Genoveva: vosté deu somniar que encara és al poble i que jo estic disposada a menjar la sopa amb els dits.