United States or Panama ? Vote for the TOP Country of the Week !
El vent somovia amb majestat els arbres. Les remors del riu i de la boscúria es confonien harmoniosament i la veu de la jove a cada crit era més ronca i feresta. -Veniu, criminals!... ¡correu que em moro de por! correu... veniu! Per Déu, veniu! ¿Què em dieu de la fi de la Clàudia i la Rosa? -Quina mort! Havia de passar per elles! ¿I diu que no hi havia res d'allò que deien de la Rosa?
LLORENÇ Encara no, senyora; mes fa poc s'ha presentat un correu anunciant llur pròxima arribada. PORCIA Entra a casa, Nerissa. Dóna l'ordre a mon servei de no fer cap demostració sobre la nostra abscencia. No en digueu res, Llorenç; ni vós, Jèssica. LLORENÇ Vostre marit no es lluny; aquestes són les trompetes de sos heralds. No som garlaires, senyora; no temeu res.
Almenys, si han de posar-los als arbres, ¿per què no els col·loquen baix? ¿per què penjar-los a les branques més altes? I, amb un nou acudit, seguí dient: -Potser judico malament el país: amb seguretat que els alemanys, que ens avancen en tantes coses, han perfeccionat un correu de coloms missatgers.
Damunt d'una roca el pastor va agafar-lo, com un morent. Anava ressolant, ressolant i tenyint de sang l'aigua misteriosa del gorg Blau. -Necessitat! Necessitat! correu! veniu! El moliner ho ha sentit. Surt a la finestra i sent els crits de part del gorg.
LANCELOT Aquí, doncs. Digueulos que ha arribat un correu de la part del meu amo ab el corn ple de bones noves. Abans d'apuntar el dia ser
Mitg temo que aviat no'm diguis que es un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba. NERISSA Mestre Amor vulgui que siga Bassanio. SOLANIO Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?
Més tard ens assabentàrem que el tren que ens havia portat a Kingston era, en realitat, el correu d'Exeter: s'havien perdut moltes hores a l'estació de Waterloo cercant-lo, i mai no s'ha sabut el que se'n va fer. La nostra barca ens esperava a Kingston, prop del pont. Ens hi acostàrem, i, un cop disposat el nostre bagatge, embarcàrem. El mariner ens demanà: -Estan llestos, senyors?
-Ah! va fer, tot interceptant-nos el camí amb el seu bastó, -on diable correu, tan de préssa? ¿I el desdejuni? -El desdejuni!... quin desdejuni? deman
En un lloc entre Berlin i Dresde, George, que havia romàs atalaiant atentament per la finestreta durant l'últim quart d'hora, demanà: ¿Per què a Alemanya és costum de posar els bussons del correu penjats als arbres? ¿Per què no els posen, com fem nosaltres, a la porta de casa? De mi puc dir que m'empiparia molt haver de pujar a un arbre per arreplegar les meves cartes.
Després, una horeta de migdiada, en tot temps, i esperar l'hora del correu. Al vespre, resar, sopar i al llit després d'una estona de sobretaula, fins a un altre dia. Vostès creuran que a don Eudald l'avorria aquesta vida.
Paraula Del Dia
Altres Mirant