United States or Denmark ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Llestos: apa! responguérem. Harris agafa els rems, jo tinc el governall i Montmorency fa un gest de profunda indignació. I ens abandonem sobre les aigües, que durant quinze dies seran el nostre motiu. Kingston. Observacions interessants respecte al roure tallat i la vida en general. Trist cas del jove Stiwings. Fantasies sobre les antiguitats. No em recordo que sóc al timó. El que s'esdevé.

Un dels meus amics, que viu a Kingston, entr

Anàrem tot seguit al moll núm. 3, però els empleats caps d'aquell lloc ens varen dir que llur tren devia ésser l'exprés de Southampton, o, en tot cas, el comboi reservat a l'enllaç de Windsor. Allí, de totes maneres, el tren de Kingston «no hi tenia res a fer»: així ho asseguraven, encara que «no podien dir per què».

No puc afirmar-ho, però suposo que deu haver-hi un tren format per anar a Kingston. Jo seré en aquest tren. Vinguin els quartos. I heu's aquí que marxàrem cap a Kingston pel London and South-Western Railway.

Heu's aquí tot l'agraïment que em tingueren per haver-los menat, a ells i la vella barca miserable, un tan llarg tros de camí, des de Kingston; per haver-los fet de despenser i administrador constant; per haver-los vetllat amorosament, reduint-me a l'esclavatge. Així és el món.

Harris i jo sortiríem de Kingston el proper dissabte per a dur, ben de matí, la barca a Chertsey. George vindria allà, a trobar-nos, perquè ell no pot deixar la Cité fins a la tarda, puix que est

Més endavant, al so de músiques bèl·liques, els reis saxons i les reines saxones eren enterrats a Hastings, i la grandesa de Kingston s'eclips

Bon nombre d'antigues cases parlen clarament del temps en que Kingston era vila reial, habitada per l'aristocràcia i la cort agrupades entorn del rei.

Llavors el nostre mosso ens digué que el nostre tren devia ésser al primer pis i que pensava conèixer-lo. Muntàrem al primer pis i vàrem trobar un maquinista, al qual preguntàrem: -Va a Kingston? I el maquinista ens respongué: -No puc afirmar-ho, però hi ha grans probabilitats que hi vagi.

Aquestes grans i llargues cases, amb llurs finestrals ogivals, llurs enormes cossos de xemeneies i llurs teulades característiques, fan reviure el temps dels gipons i les altes polaines, les goles brodades amb perles, i els juraments complicats. Parlant de les escales de roure, recordo haver vist uns magnífics platonats en una de les cases de Kingston.