United States or Saint Kitts and Nevis ? Vote for the TOP Country of the Week !


I que ho ensopeguen; l'una un jove molt ric, i l'altra un bon mosso i de bona carrera, i tots dos molt bons subjectes. Ell. -Me fa mal aquesta bota... ¡Dem

Després de sortir de l'estudi del seu poble, en el que va apendre a llegir mal i a escriure pitjor, va entrar de mosso en un cafè i allí va completar la seva educació servint copes i marcant trenta uns al billar, fins a l'edat de setze anys.

Tot el que precedeíx és a part de l'ensenyança que vull treure de l'incident. El veritable quid de la situació era la indignació de l'anglès en veure que el mosso de l'estació alemanya no comprenia la llengua nostra. Al moment que va parlar amb nosaltres express

Tot era encara ombrívol a son voltant; però a baix, dins el camí vorejat d'arbres, el mosso conreador marxava amb pas feixuc: entrava dins la sitja, i obria la finestreta de la pallissa del fenàs, damunt la quadra, per donar el farratge a les bèsties; les cadenes es bellugaven, els bous braolaven tot baixet, com adormissats, i els esclops anaven i venien. Tot seguit Orchel davallava a la cuina.

El mosso d'estació, d'edat jovenívola, semblava, de moment, vell i decaigut. Jo vaig oferir els meus serveis, però aviat em sabé greu d'haver-ho fet, i més greu va saber al qui no parlava. Totes tres direccions eren complicades i calen canvis i recanvis. No hi havia temps per a una explicació calmosa, car el tren nostre sortia tot seguit.

Ricardet era fill d'un bon home del poble que, de jovenet, havia anat a Barcelona per fer de mosso de cafè en el que un parent lluny

Havíem insistit davant tots els venedors, i vam aconseguir-ho, que les nostres mercaderies ens fossin portades darrera nostre. No havíem volgut passar per allò de «, senyor: li ho enviaré tot seguit. El mosso arribar

Tots portaven barba llarga, qui natural, qui postissa. Els que la duien afegida, no se la tocaven mai, donant prova de prudència; els que la tenien pròpia, se la refilaven de tant en tant, fent-ne gala bissarrament. Uns quants d'ells feien de Mosso de l'Esquadra, amb barrets de gresol ribetejat de galó vermell. Els altres anaven de bandolers, amb unes cares molt pròpies i escopetes i trabucs.

Sols de tant en tant els arribaven veus esmortuïdes de que si el malalt anava per , de que si aquella gent era una gent estranya, amb un urc que ni el Rei els era bon mosso... Mes els vailets no en feien ja cabal, i de Torre-guillera a Vilavella i amunt altra vegada, anaven seguint la seva vida llisa, un dia darrera l'altre i tots iguals.

Tan bell punt fou assegut, un mosso va demanar-li què volia pendre mirant-lo de fit i passant un tovalló per damunt la taula. Després s'hi acost