United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !


En sentir aquestes coses, el duen a presència de Clearc, i li donen compte del que l'home diu: Clearc en sentir-ho es trasbalsa d'allò més i li ve por. Un jovenet però dels presents, reflexiona, i diu, que no hi havia seqüència entre allò d'atacar i allò de tallar el pont: -Perquè és clar que si ataquen, o hauran de vèncer o de ser vençuts. Si vencen, ¿de què els serveix de tallar el pont? Perquè, ni que hi hagués molts ponts, nosaltres no sabríem on fugir per salvar-nos; i si som nosaltres qui vencem, bo i romput el pont no tindran ells on fugir; ni tampoc podr

Xenofont, havent sentit aquestes paraules, diu: -Mentre parlis d'aquesta manera, és difícil respondre; amb tot ho faré, per aquest jovenet, a fi que sàpiga qui sou vosaltres i qui som nosaltres.

Se pentina amb complacència, se vesteix i emprova un barret nou que s'ha fet fer per a quan puga deixar el de la glassa. Que bo s'ha posat en un any! Sembla que Nostre Senyor, com diu la gent, el va anar a veure. És un home que va net com una satalia; encara és jovenet; què són trenta sis anys per a un home? I sempre ha tingut garbo. És molt ajudat de gènit.

Hi havia a l'exèrcit un tal Epístenes d'Olint, pederasta, el qual veient un jovenet bonic, a penes púber, ja armat de pelta i condemnat a mort, corre a Xenofont i el conjura d'intercedir per aquella criatura avinent.

-Nasi!... oh, Nasi!... diu en Joan que se sent dels dits- va fer la Remei abraçant-lo... -I és que li creix una altra !... -Potser és un miracle!... -Tots ho diuen això... no cal que us feu il·lusions- va dir amb urc un practicant jovenet.

-Sembla mentida... diu amb contristada veu de nas. -Aquella fira, aquella Audiència, aquelles sonates dels cegos en el claustro, ¿què s'han fet?... I, entre sospir i sospir, hi enfonsava una costella. -Però, senyor Badó! li objecta un jovenet que en la casa practica el comerç d'elàstics i lligacames. -Jo crec que quant vostè cita es troba en son lloc com abans.

Trobo un conegut, i, tot saludant-me, em diu; -Adéu: me'n vaig a la torre. -Alto! dic jo. ¿Aquest també una torre? I tot passant, sento que una senyoreta diu a un jovenet: -Dem

Jo he estat sempre un home d'una gran timidesa: potser li diré que més d'una vegada aquesta timidesa m'ha fet quedar en ridícul. Com vostè comprèn, amb aquest defecte no he tingut mai un èxit decidit entre les dones. Més li diré: quan era jovenet, les dones em feien una mena de por. Era un noi sorrut: d'aquests que no riuen ni es diverteixen.

Ricardet era fill d'un bon home del poble que, de jovenet, havia anat a Barcelona per fer de mosso de cafè en el que un parent lluny

-Si en sóc, de bon marí! replicava a un jovenet que se'l mirava amb enveja, ¡Prou, que en sóc! Un cert dia, confesso que vaig estar amb neguit, car ens trobàvem al llarg del cap Horn i el vaixell es va enfonsar al matí... Jo, aleshores, li vaig preguntar: ¿No estàveu pas «neguitós», també, fa alguns dies, prop de Southend Pier? ¿No desitjàveu ésser llançat a l'aigua?