United States or Uganda ? Vote for the TOP Country of the Week !


Alliberada de la tortura que l'acorava, va esdevenir resolta, ardida i serena, i, agafant l'agullada, va punxar els bous, i amb una veu rejovenida va fer: ¡arri, menuets, que ja som a fira!

-És clar; ¿no sabeu que els prussians, a cents, van a la fira de Bischem? Gent ufanosa, vestida a la darrera moda que ens miren amb menyspreu a nosaltres, els bavaresos. -En bona refè, no; no en sabia res, digué Hâan.

Llàstima que ara no passen gitanos, que els el vendria... -Per què? Compren el juí? -Pas poc! Si tenen un animal guit li donen juí per menjar i veuràs aquella bèstia més persona que mai... gonta tota la fira com si tingués seny... Ah! després, quan li passa aquell ensopiment que dona el juí... tremola, perque les guitzes van a ratxades!

¡Per tu, que totes te ponen, prou passa de pressa! ¡Ves, la teva veïna, en aquests mesos, si n'ha passades! ¡Una criatura al cel i un paller cremat i un ruc mort! ¡I tu, tot són cants i rialles! Que Déu te conservi! ¡Veig que haveu anat a fira! ¡Sant Ramon te doni una hora ben petita ! -I un hereuet, ermitana!

-Li diré: nosaltres fórem dels mobilitzats i ens feren córrer món amb la filosa a l'espatlla. Precisament en una d'eixes expedicions conegué el difunt a la que després fou la seva dona. -A la viuda? -, senyor: en aquell temps tenia taula de torrat a la fira de Riudevitlles. I per senyes que alguns maldients suposaven si tenia o no tenia amb un mestre que se n'an

En atansar-se a la fira, la Clàudia sentia una horror a cada passa més forta. Per son cervell atribulat passaven els pensaments com fulles caigudes que voleiessin amb una ventada furient de dubtes i de recels. Sos ulls s'omplien de neguit, ses mans de tremolors.

Fou comprada la diada dels reis, a la fira d'Amer. Era llavors una poltra tordilla de galant presència. Tenia els garrons peluts, les anques rodones, el pit ample i un ull jaspiat. Reposada, dòcil i discreta, trotava ras i llarg en oir l'espetec de la ficel·la, i li hauríeu pogut posar un got d'aigua en el regueró de la gropa sense que amb el traspàs de la marxa se'n vessés una gota.

-Sembla mentida... diu amb contristada veu de nas. -Aquella fira, aquella Audiència, aquelles sonates dels cegos en el claustro, ¿què s'han fet?... I, entre sospir i sospir, hi enfonsava una costella. -Però, senyor Badó! li objecta un jovenet que en la casa practica el comerç d'elàstics i lligacames. -Jo crec que quant vostè cita es troba en son lloc com abans.

Alguns de vosaltres, pel que tinc entès, han anat a la més pròxima d'aquestes fortaleses i n'han tornat havent-hi fet fira. Ara , Cleàret, capità, havent sabut que aquesta fortalesa és petita i mal guardada, perquè es creia amiga nostra, surt de nit per barrejar-la, sense dir-ne res a ningú.

Deixeu-lo de banda, i ensenyeu els altres menuts a nedar. -El covaré una mica més: he covat tan de temps que puc continuar fins a la fira de sant Joan. -Com us plagui- digué l'ànega vella, i se n'anà. A la fi l'ou gruixut va petar. -Xip! Xip! digué el menut. I es llanç