United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Vaig a posar-la ací, fora del pas. I amb suau accent, vaig tractar de fer-li veure que el que procurava era una bona acció d'home servicial, per la qual havien de restar-me agraïts els empleats del ferrocarril. Però ell no va respondre res. Sols m'interrogà: -Es de vostè, la bicicleta? -Precisament meva... no, senyor. -De qui és, doncs? em pregunt
En aquella avinentesa, precisament, trob
M'han estafat molts de diners, no sé si ho sabeu. El ladre... esquarterat el pugui veure!... la rumiava ja de temps la seva malifeta, n'estic segur; però semblava un santet com vós, totes les seves paraules respiraven honradesa, era impossible endevinar-li la pensada. I... veieu?.. Aquest és el mal precisament.
En Jeroni no s'entenia gaire de pagodes xinesques, ni de indis americans, ni era precisament la formosor allò que més admirava dels esplets. La seva imaginació poderosa els considerava per altres caires. En cada bri de moresc hi veia un humil camàlic de múltiples braços, que duia grosses capses de gra sota les aixelles a servei del seu amo.
-Però, que han hagut de pagar alguna cosa quan han sortit amb nosaltres? L'Anneta, no ha estat sempre com una convidada a casa? No els entenc. -Jo sí. Precisament aquest paper d'eterns convidats és la cosa que no els agrada. -Orgull: tot això és orgull. -Potser no, dona; potser no.
En Martí s'escruixia de la fredor dels seus pares en veure les rastelleres de llibres damunt la barana del Sena; la indiferència davant els reflexos que vivien en les aigües del riu prop la majestuosa Nôtre Dame i de la rialla que feren quan ell els digué que calia anar a veure el Penseur de Rodin, precisament al capvespre, a l'hora en què l'ànima sent els pensaments més clars i la immortalitat es fa propera!
Va anar al lloc mateix on havia atracat el gussi últimament, i va escrutar l'aigua. Era claríssima. La joia havia anat a parar precisament al peu mateix d'aquell gran còdol d'una apariència tan mòrbida i d'una color rosada tan suau, que semblava part de l'esquena d'alguna nimfa mal amagada sota una tofa d'herbes. Àdhuc, a la vora d'all
-Si no vingués de la terra, vindria del mar i ens empenyeria enrera, altre cop cap a la costa- digué. -A mi em sembla que precisament és el vent que ens cal. -Això t'ho fa veure la teva manca d'experiència, nena... Sembla ésser el vent que ens cal, però no ho és. És el que nosaltres diem un vent de la terra , i un vent de la terra és sempre perillós.
-Per l'amor de Déu, Adelaida! Voldràs suposar que aquest detallet em converteix en un monstre? Precisament convinguérem que dormiríem en llits separats per servar els nostres costums de solteria. -Per a tu tot són detallets. Has de saber que en tota casa mitjanament parada hi ha dos matalassos en cada llit.
-Però- diu Quirísof -així que començarem a avençar cap al flotó, les pedres ens plouran damunt. -Això precisament caldria: respon Xenofont -perquè acabaran més aviat les pedres. Anem, avencem cap a un indret, des d'on hi hagi menys de tros a córrer per passar, si podem, i des d'on la retirada sigui més fàcil, si volem.
Paraula Del Dia
Altres Mirant