United States or Latvia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Si no es cansava de mirar de cua d'ull a la pubilla, per delicadesa i per no abusar de la confiança amb què l'honrava la família malgrat lo fresc de la coneixença, no s'atrevia a particularitzar ses atencions, que procurava distribuir per un igual. La comitiva, caminant per entre herbeis deliciosos i per sota boscatges ombrívols, arribava a la font del Faig, objecte de la matinera expedició.

Elisa procurava invitar la seva germana quan anaven al teatre; la tenia a casa sempre que es presentava l'ocasió oportuna; els nens d'Elisa se l'estimaven molt: tot el que vulgueu; però Paulina es consumia d'un mal que no tenia cura, d'un desig de ser com la seva germana.

I tot dient això va girar l'esquena, va començar a baixar l'escala triomfalment, mentre el pobre Jan procurava arrambar-se a la paret per no caure estirat, tan llarg com era... Estava tan aqueferat el frenètic domicel en fer obres d'altruisme, que ni d'una hora de bon lleure disposava per a arribar-se al verger de flors a on vivia l'adorada.

Qui no podia veure, la Maria de la Mercè, era la seva cunyada, la Lluïseta. Ella procurava dissimular-ho tant com podia; però era una cosa més forta que totes les seves ficcions.

Els consells de l'apotecària, que li era padrina; les amenaces del seu pare, que feia sempre grans bocades de rompre-li un braç amb un samaler; i fins els predicots de mossèn Esteve, el rector, que, com qui no ho vol, procurava topar-s'hi i cercar-hi conversa, varen resultar eixorcs. Tot el que tenia d'escaient ho tenia de tossuda, aquell llamp de mossa.

-Vaig a posar-la ací, fora del pas. I amb suau accent, vaig tractar de fer-li veure que el que procurava era una bona acció d'home servicial, per la qual havien de restar-me agraïts els empleats del ferrocarril. Però ell no va respondre res. Sols m'interrogà: -Es de vostè, la bicicleta? -Precisament meva... no, senyor. -De qui és, doncs? em pregunt

Quines fantàstiques escenes de la fi del món i del judici universal flotaven entre jo i aquella inofensiva gramàtica llatina, robant-la a la meva atenció! I l'angúnia i l'espant que jo n'havia! No em sabia resignar. En va resava, en va procurava fortificar-me amb la consideració de la bondat de Déu i de la confiança amb que podia abellir-me a la voluntat d'un Pare tan amorós.

-Perdó! Perdó! clamaven moltes d'elles, encara per terra, mentre el cavaller procurava sortir-se del rotllo, tot dient, amb sa habitual tranquil·litat: -Alceu-vos, bones dones, que jo res vos haig de perdonar, ja que a mi en res m'haveu ofès. Els pecats contra el cel, el Rector vos els perdonar

Així, i mirant-vos de fit a fit, procurava estalviar-se les fórmules orals d'una salutació vulgar. Una vegada més vaig ser jo el primer a pendre la paraula. -I doncs... què tal anem, Carxofa? Sense deixar de contemplar-me amb afectuosa atenció, sacsej