United States or Guatemala ? Vote for the TOP Country of the Week !
Dos que tracten són com dos gossos que tenen un mateix os entre ses dents: cadascun estira tant com pot, i sa qüestió ès endur-se'n es tros més gros i de més polpa. Ja n'aprendràs, d'anar pes món. -En vaig aprenent- va fer en Temme amb to adolorat. -Ara veig que, en es nostro negoci des gussi, vós heu estirat tant com heu volgut, i jo no gota.
-Que aquest kirschenwasser em sigui metzina- deia el vell rabí, molt despitat -si torno cap vegada més a casa teva! La teva manera de riure és tan bajana, tan bajana, que em fa fàstic, vòmit i pudor! I, amb el cap estirat, baixava l'escala tot cridant: -És la darrera vegada, Kobus! la darrera vegada! -Uix! deia Fritz, decantat sobre la barana i amb galtes dilatades de plaer: -dem
Amb les flors de sepulcre, collides d'amagat, s'havien guarnit el cap i el pit... Semblava que tornessin d'unes bodes... A l'arrencar el carruatge, fins una noia es va posar a cantar: Que vé la primavera, porta paners de flors; n'hi té de totes menes... n'hi té de tots colors. ¡Ves quina manera de tornar d'un cementiri! va recalcar el senyor estirat i circumspecte. -Quina serietat!
¡Quina manera d'assistir a un acte semblant! em va dir un senyor estirat que anava al nostre acompanyament. -No troba que no est
Tot allò que m'havia dit Sperver es complia; de vegades el comte, tot despertant-se sobresaltat, es mig aixecava, i amb el coll estirat, els ulls errívols, murmurava en veu baixa: -Ve! ve ella! Aleshores Gedeon movia el cap i pujava a la torre de senyals; però endebades mirava a m
I tot dient això va girar l'esquena, va començar a baixar l'escala triomfalment, mentre el pobre Jan procurava arrambar-se a la paret per no caure estirat, tan llarg com era... Estava tan aqueferat el frenètic domicel en fer obres d'altruisme, que ni d'una hora de bon lleure disposava per a arribar-se al verger de flors a on vivia l'adorada.
En sa cara, eixuta de vianda, s'hi marcaven tant els ossos, que un anatòmic hauria pogut catalogar-los sens pena; mes, a part d'això, com sa pell era d'un rosat sanitós, feia de molt bon veure, i l'òval estirat de sa cara acusava una certa distinció, visible particularment en son front espaiós, en son nas, lleugerament aguilenc, i en sa ben perfilada boca.
Altiu, magnífic, estirat, Ell anava venint cap a la porta, bo i murmurant entre dents: ¡No he vist mai gent més estúpida! Tan engallat anava, que sens dubte en Jan li hauria passat desapercebut, si aquest no s'hagués alçat com mogut per un ressort. A l'adonar-se de la presència del jove, el mestre s'hi va dirigir preguntant-li secament: -Qui és vosté? Què volia? -Jo, jo, jo... -Digui. Què?
Ara dieu, quant vos havem de donar? -No res! I vulgues no vulgues En Joanín, per ordre del seu pare, va posar-li quatre duros al sarró on duia un bocí de pa bru, un tros de formatge i un flabiol llardós que no tocava. Passada la dolor, i davant el munt de dies que En Guim havia de romandre al llit estirat i quiet, va esclatar la meditació. Una cosa nova per ell que mai no havia fet.
Tant, com jo malvingut; jo que m'he atardat a la llinda de casa d'altri, obstruïnt el pas al lector, inútil i passiu com un ca estirat al sol. -Trenta cinc i quatre dècimes. -Només? -Només. Ja fa vuit dies que no tens gens de febre.
Paraula Del Dia
Altres Mirant