Però tota sa admiració la guardava mossèn Joan per a aquells joves priviliegiats que tenien prou talent i prou pit per a agermanar la carrera eclesiàstica amb la Llicenciatura dels sagrats Cànons o del Dret. D'ells era el pervenir.

-Pit i ronyons! cridava en Jan, foll de ràbia, com si fos el comandant dels batissers del seu poble. -No n'ha de quedar rastre, d'aquesta mala sangonetat!

Un dia, havent tingut Súzel la idea de cercar a la vila un pit de vedell ben gras, de farcir-lo de cebetes trinxades i de rovells d'ou, i d'afegir a aquest dinar bunyols d'una mena especial empolsinats de canyella i de sucre, Fritz trob

Per fi passava una estremitud de revifament de llarg a llarg de la nau, i la nau s'alçava com un pit al qual torna el respir perdut, i... amunt, amunt... El ventarràs ens arreplegava, arborant-nos amb nova força: se diria que l'ascensió anés a convertir-se en un vol; i reeixíem arruixats, lleugers, botant per damunt de les encrestades aigües.

-De llevar-se, eh? refeia el metge, tot aplicant-li l'orella al pit. -Això és lo que menys m'agrada. Si es trobés més , s'adonaria més del mal. -Després també sembla que li ha minvat molt el romball. -Massa que tornarà- insistí aquell, arrufant el nas i rodant el cap.

Un crit de dolor i de ràbia llançat per en Biel, que acabava d'arribar al cap de la palanca, va acabar de desvetllar als dos que estaven més serens. Els altres, calents d'orelles a causa del vi engolit a l'hostal, ni varen fer acció de bellugar-se. -Pit i ronyons, que el llop és nostre! va esclafir en Jan.

I des d'aquell punt, es demanava de no tenir un tros de mirall, encara que fos menut com el palmell, per a mirar-s'hi la cara, per a contemplar-s'hi aquell coll i aquell pit combat que feien venir temptacions als pastors. Ja estava cuita de passar-se d'esma l'escarpidor pels cabells. Ja estava cuita de pentinar-se a les palpentes.

Si es guardonessin amb creus i condecoracions les secretes generositats de la llar, el pit de la Lluïsa fóra insuficient per a lluir totes les que havia merescut en justícia. El cor de l'Angelina no s'enganya. Després de tres mesos de contracció dolorosa, experimenta una mena esponjament lasciu. Comprèn que hi ha una similitud pregona entre llurs destins.

I al cap de tres hores de bregar-hi, li semblava tenir al davant l'aparició del propi somni. Era ben l'adolescència agraciada, de què parlava el porter; era ben l'incentiu d'amor jovenívol a punt d'encendre el foc en el pit dels amants esposos. Perquè, no solament resultava de significació l'efebe, sinó els atributs, l'acció, la manera de brandar la flama...

La corrent se l'emportava cap a llevant... la gentada el va anar seguint... A davant la gent de mar, cares ferrenyes, gestos resoluts, segurs de sa força, semblava que anessin a lluitar a pit obert contra aquella mar sense fre, per a arrencar-li sa presa... després els curiosos, una massa ombrivola i lassa, que avançava a por a poc, com mig avergonyida...