United States or Liechtenstein ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'enemic vençut s'aixeca més terrible que no pas abans de la seva desfeta; sacseja les portes de la seva presó tot enfurit, i llargs estremiments agiten el cos, i els sanglots solleven el pit, i les llàgrimes, massa estona contingudes, sobrixen dels ulls, abundoses i compactes com una pluja tempestuosa. Així era Odila.

O Déu meu! Quin cor no s'havia de trencar? Nosaltres perdonar el nostre Bisbe! ...De què? Oh, , d'allò que sapiguéssim i d'allò que no sapiguéssim, de tot el perdonàvem i de cor el beneíem. I, plens d'una emoció sagrada, ens abraçàrem uns amb altres, cadascú amb el que tenia més aprop; jo, amb un home barba-roig, que m'estrenyé contra el seu pit i m'implor

-Jo hi aniré nedant... Tinc prou pit, jo... i -declar

Sabanell és la platja més valenta del món. Les platges s'obren amoroses a la mar i prenen la forma d'una mitja lluna com si obrissin els braços per estimar. Sabanell és la platja del coratge; ella surt ardida mar en fora sense roques que li facin d'escut, i porta al seu damunt una pineda confiada i olorosa, i és enjoiada per les verdors d'un llac. La mar al seu davant les foscors de la ira i li envia les onades més fortes del seu fons i li llança les ventades més fredes del seu pit i li remou la sorra amb m

La jove mare, com esperitada va apretar el seu fill contra son pit febrós li munyí llet en la boca oberta, i en la cara de l'infant se barrej

Stroke ha d'estendre forçosament els braços, a riscos de desarticular-los, per menar aquests rems, mentre el parell de Bow colpegen fort el pit d'aquest a cada braçada. Fan un altre canvi, i finalment treuen la conclusió que el patró els ha donat uns rems dolents, i tots dos omplen de malediccions el patró, la qual coincidència els disposa cordialment l'un vers l'altre.

Quan ha vist la lligacama aguantant el mitjó de don Gàspar, fa un sospir profundíssim, que li fa trontollar tot el pit de satisfacció. Després, amb un to imperatiu, encara li diu aquestes paraules: -D'avui endavant es posar

Ferint-nos el pit i amb l'esglai dins els ossos, haguérem de travessar l'estany paorós i arribàrem a un estret de dues muntanyes alteroses. Veiérem un home, un gegant d'immensa estatura, fermat amb cadenes de bronze, lligades a l'espatlla, que se retorcia dins una gran fogatera escabellada. L'udol que llançava s'oïa de quaranta milles a la rodona. Quan ens veié més fort encara alç

Quantes vegades s'havia parat allí mateix!... Sempre aquella immensitat clara i riallera, semblava que li digués: «Pit i amunt! la vida és bella! el món és teu; gosa'n sense treva!» I, no obstant, ara semblava que li deia: «Guaita-ho tot, rabeja't amb tot, però ten compte de que no és pas per tu!... tu te n'has d'anar, fulla seca, que la nova florida sorprèn arrapada encara a l'arbre!» I ell murmurava: «Es veritat, és veritat: la terra em crida

Ja ho eren, de fressoses i boniques! mes no eren pas això, sinó un altra cosa diferent. Així, amb el corc de l'enveja dins del pit, se retir