United States or Gibraltar ? Vote for the TOP Country of the Week !
Els seus grossos ulls llampurnaven dins les ombres del bosc. Els sentiments més violents i contraposats s'adunaven en un sol flam dintre el seu pit. Mai una barreja d'elements més contradictoris ha bullit dintre cap perol de biterna.
Es un homo, que es diu Tià, veí de casa, més bo que es pa blanc i més xalat que un joc de bitlles. Deixeu-lo per mi. Va alzinar-se tant com pogué, alçant el cap, botint el pit i estirant les cames, i -Hola, Tianet -va dir en to familiar. -Que no em coneixeu? Sóc es noi de s'espandanyer, en Xaneta... sabeu? -Ah! mala pua! -exclam
Alzinant el braç pel cim de la tanyada del brucater, ens mostrava la presa. El conill era un remolí, d'espeternecs i revinclades, cabdellant-se i descabdellant-se. La seva gràcia elàstica i el seu pelatge suau, fi, llustrós, net, immaculat, contrastaven amb la figura massotera del caçador, tenyida de fang roig, amb pegats de terra a les genolleres, sobre el pit, pels cabells i celles.
I per això l'acaronava... i per això l'abraçada amb què l'estrenyia contra el seu pit s'anava estrenyent de més en més... i per això, com si hagués conegut l'Escura-llànties i volgués fer-se'n el continuador, va exclamar, tot d'una: -Plora, manyac, plora!... Llença-la tota l'amargor que portes a dintre!... Benaventurats els que ploren, perquè ells seran consolats!...
Fóra un bella llàstima ara tot justament que té la Tereseta al pensament, al cor i a l'ànima, que per una cacera es veiés privat de sentir altra volta aquella veu que com un rajolí de moixaines li entrava pit endins i li amorosia els neguits com un bàlsam guaridor.
Mentrestant en Peret dormia com un terròs de guix. Que es despertava somicant? De seguida la Mònica l'amorrava al seu pit i xucla que xuclaràs, ennuegant-se de no poder donar l'abast; es tornava a dormir. I així an
La vista del pit ubèrrim, la remor de les encanyonades, ¿desvetllà, tal volta, un lluny
El gos va obeïr, exhibint a nostres ulls els seus flancs de color de carn. -Mira, Fritz, aquesta ratlla blanca, sense pèl endinzada sota la cuixa i que va fins al pit: és un senglar qui li ha feta! Pobre animal!... Poc amollava l'orella. Vam seguir la pista per la sang. Vaig ser el primer d'arribar.
Llavors van veure ben clar per quin motiu els tracis porten pell de guineu sobre el cap i sobre les orelles, i túniques que no sols els emboliquen el pit, sinó també les cuixes, i per què a cavall, porten unes capes fins als peus, i no clàmides.
I, dit això, estenc el senyal de la creu del front al pit i d'espatlla a espatlla. Llavors, la Xucladora, que se m'havia estat mirant de fit a fit i bocabadada durant el meu parlament, cau, rebotent de cap a la roca amb un soroll que em fa escruixir. I tot em sembla fosc, i fujo... fujo. LLIBRE III
Paraula Del Dia
Altres Mirant