En Víctor no sabia ben si tot allò ho havia somiat. Després rigué com un beneit. Després pos

-Ho comprenc molt ; però les teves idees em semblen ben estranyes, Gedeon.

Més d'un cop va anar-se'n ben d'un jaç de grill com no el malmet per tota la vida: sobretot una tarda que va trobar-lo furgant els amagatalls dels conills als pedrers del comte, que es veien blanquejar sota el cingle de Mal-vent, prop de l'angle que formaven, en unir-se, el riu i el córrec. Aqueferat en la tasca, no va adonar-se, en Biel, del bander fins que va tenir-lo a mig tret de fona.

No hi ha res que desacrediti una finca com el veure-hi sovint el cotxe de morts a baix a la porta... Vui gent ben conformada, que tingui el pit ben alt... Vaja, tregui's la levita. L'amo de casa . -Això mateix!... Ara l'altra màniga. Malo... Em pensava que era més robust. Deu pesar molt poc, vostè! L'aspirant a llogater . -No l'hi puc dir. L'amo de casa . - el coll molt curt.

Jo ho entenc- persistia en Montbrió seguint la comèdia: -aprofiten la saó per a fer els aixadius i goretar les terres de repòs. Ben fet que fan, perquè, com diu l'adagi: «Quan la grua va a ponent...» I ara ja deuen passar les grues: oi? I les dones seguien rient, amb la simplicitat amb què riu el malalt les gràcies del metge que bromeja amb sa malaltia.

En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes.

Harris: ¿I com podia cridar-vos, sense haver-me despertat? Ara ja és ben segur que no ens trobarem sobre l'aigua abans de migdia: tant se valia no haver-vos aixecat. -Tanmateix ho sou, de feliç! Si jo no us arribo a cridar, d'aquí a quinze dies encara dormiu.

Això era una bella cosa. Valia la pena de ser pirata, ben mirat.

I el poble, que el veia trastejar d'una banda a l'altra acomboiat amb la vella i seguit de la cabra cega i coixa, s'entretenia bescantant-lo a tort i a dret. Fins va arribar a córrer una calúmnia fastigosa que, si la pobra Llogaia n'hagués hagut esment, ben segur que s'hauria mort de pena.

-Per una vegada, han tingut el bon sentit de posar el restaurant lluny de la vista. -Sembla que l'han amagat ben - féu notar George. -A un hom no li fa tanta de nosa, si no l'hi posen als nassos- digué Harris. -Naturalment- vaig dir jo -que, posat al seu lloc, un restaurant va . -Em plauria de saber on l'han ficat- digué George. -Anem-ho a veure? propos