United States or Oman ? Vote for the TOP Country of the Week !
L'aspirant a llogater . -Limfàtic, me sembla... Sí, limfàtic. L'amo de casa . -Aveiam, tregui's la levita. L'aspirant a llogater . -Què diu, ara? L'amo de casa . -Sí, home: faci el que li dic. Això és de molta importància per mi... ¡Què caramba! No vui tenir gent malaltissa a casa meva.
Ja no manca res, i goso envanir-me de... ah! el vi! com que ja fa calor, el posarem a refrescar dins un cossi sota la bomba, llevat del bordeus, que ha de beure's tebi. Vaig a avisar a Katel. I ara, a mon torn, m'he de raure, m'he de mudar, m'he de posar la vella levita castanya. La cosa marxa, Kobus. Ah, ah, ah! Quina festa de primavera!... I a fora fa un sol esplèndid! Ah!
Vinguè el dia desitjat. Es casaren a la parròquia de la Bonanova, i el pare Tudó va beneir-los. Fou una boda íntima, celebrada de matinet, sense dinar i sense invitats. En Melrosada anava de levita; la tia Paulina duia mantellina negra. Actuaren de padrins en Víctor i un germ
Treu el mocador d'herbes, se'l passa per cara i coll; tira sobre el llit la levita, i diu allò de «és un gust estar a la fresca!» Però ho diu bufant. -Noia: que no est
Hom el veia passejant-se pel pont del vaixell, amb el nas en l'aire, la levita cordada, el paraigua sota el braç, la gorra de seda negra tirada damunt les orelles, conversant, informant-se de tot, prenent notes i consultant, volenterós, la Guia dels viatges.
Ella. -Ola, bé de Déu! La mare. -Ai que bé t'està, aquesta levita! La gent. -Mai dirien qui s'ha casat... Fulano. -Ai, ai! Sí? -Els trobo molt sovint i mai els he vist dir-se una paraula. -Vegi! Què m'arriba a dir! ¡Tan enamorats que estaven! Sembla impossible! -Ai, Senyor! Tot passa, en aquest món! -Ja ho pot ben dir... -Ja té raó... -Oi, que és ben cert!...
Ni mai havia anat tan espellifat de calces i levita, ni tan tronat de barret, perquè a l'habitual desídia de l'home que té una ceba massa arrelada al magí, don Joan de Déu hi afegia el decaïment natural que porta en si la misèria. Des d'aquella hora endavant, al pobre numismata li va tocar ballar amb la més lletja de totes.
No hi ha res que desacrediti una finca com el veure-hi sovint el cotxe de morts a baix a la porta... Vui gent ben conformada, que tingui el pit ben alt... Vaja, tregui's la levita. L'amo de casa . -Això mateix!... Ara l'altra màniga. Malo... Em pensava que era més robust. Deu pesar molt poc, vostè! L'aspirant a llogater . -No l'hi puc dir. L'amo de casa . -Té el coll molt curt.
El vell rabí prengué seient entre Kobus i Iòsef. Frederic Schoultz es tragué solemnement de la butxaca de la levita una grossa pipa d'Ulm, i Fritz an
Paraula Del Dia
Altres Mirant