United States or Isle of Man ? Vote for the TOP Country of the Week !


El rost era ple de líquens i d'herbetes esgroguissades i de roca cendrosa. Insensible al panorama de blaus fonedissos, jo no pensava sinó en la imminència de la sorpresa que donaria al meu amic Vingut. Feia dos anys que no l'havia vist, ni sabia on havia anat a raure.

La corregueren tota, astorant-se i admirant, i en acabat la deixaren per pendre un dels nombrosos passadissos que hi anaven a raure. Aquest camí els port

Tot caminant, don Gaspar ha anat a raure davant mateix de la gàbia del tigre. La bestiassa ferotge ronca, ajaguda impúdicament, i fent amb els llavis un moviment d'orgull instintiu. -Que és bonic! exclamava el professor. ¡Quina majestat!

-I ara, pubilla! Què em conta? Vejam, vejam, què ha passat, que ve amb aquesta embranzida? -Res, que ja em pot cercar un altre jaç; primer aniré a l'hospital, que tomar a raure amb aquella gent. -Però, quin mal tenen? Desboti, dona!

El traïen els seus ulls d'infant i un deix cordial i efusiu en l'expressió. Demés, podia raure sense gaire temença entre els cremallots de l'infern, car encenia la meva pipa agafant les brases enceses amb els dits. Encara una altra cosa: les consideracions catequitzants del sagrist

Aquest joiós parloteig no impedia que les botelles s'omplissin, es segellessin i anessin a raure a llur lloc: al contrari, allò es feia d'una manera més rítmica i animada.

EL DUX S'ha presentat, Antoni? ANTONI A les ordres de Vostra Mercè. EL DUX Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra, ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en quin cor no hi arrela un brí de tendresa.

És com si hagués volgut raonar contra el poagre o el mal de dents. El pitjor de tot, quan anava així pels senderons, és que li semblava d'oir el vell David que li deia a cau d'orella amb veu de nas: -Eh! Kobus, tu també hi has d'anar a raure, faràs igual que els altres... Eh! eh! eh! T'ho faig saber, Fritz, la teva hora s'acosta. -Que el diable se t'endugui! pensava ell.

-Quína mena de criatura sóu? demanaren, mentre l'aneguet es girava d'una banda a l'altra i els saludava tan com podia. -Sóu terriblement lleig! digueren els ànecs fers. -Però això tan se'ns en dona, mentre no us caseu en nostra família. Pobre minyó! No havia pas pensat en casori: Tot el que necessitava era el permís de raure entre els joncs i beure un poc de aigua de l'aiguamoll.

A la ciutat n'hi ha moltes, de dones parladores, a més a més de la vostra. La casa del rector Abraham és a mitja milla de camí de casa mister Jordan a casa vostra: ¿com anàreu a raure allí? -Això és el que vaig a explicar, senyor. -Me n'alegro. Vejam com aneu a fer-ho. -Penso que he fet una digressió. ...Un xic, em sembla, que en fem, de digressions, nosaltres.