United States or Sweden ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Un parell de samarrugues al clatell! afegí la jove de cal Roca que's mirava un nen capgros, camús i brut de cara. -Com ha fugit! comentava el eugasser; ni aquell dia d'aquella pedregada que'ns va deixar ablanits, corriem tant com ell! Ha passat l'olivet com una daina. -No'n feu cabal; això passa al pic de la jovenesa, va dir un vell arrugat i magristó i geperut.

Jo et puc assegurar que cap minyona com aquesta sap anar a informar-se de la salut d'un malalt, rebre una visita, fer-la entrar a la sala... Quan un senyor surt de casa li ofereix el bastó i el barret, l'ajuda a posar-se l'abric. Divendres passat el senyor Buixeda va fer grans elogis del seu bon estil. Diu que aquí són comptades les cases que saben educar el servei.

Després de passat el Pont de Pedra, ens ficàrem a sota les voltes dels Esparters i enllà, enllà, sempre sota voltes... unes voltes baixes i desiguals, clapades de grisos cendrosos, roigs de fulla seca i verds de pared rònega. No s'acabarien mai? Vaig atalaiar pel flanc de la gentada i no els vaig veure la fi.

Cirus se'n va, havent passat per aquell perill i aquella deshonra, i medita com fer-ho per no haver de dependre més del germà, més aviat si podia per regnar en el seu lloc. De primer Parisatis, la mare, estava tota per Cirus, al qual duia més amor que no al regnant Artaxerxes.

El mascle feia torterols a son voltant, i intentava de posar-se damunt el ròdol, on encara penjaven alguns brins de palla. El rabí David acabava d'arribar, també; i tot esguardant, amb son vell capell decantat damunt la nuca exclamà: -Arriben de Jerusalem!... Han reposat damunt les piràmides d'Egipte!... Han passat les mars!...

A Alemanya hi ha un mètode d'ensenyança diferent del nostre, i així s'esdevé que, en deixar el Gymnasium o Institut els alumnes als quinze anys, parlen i entenen la llengua que aprengueren. A Anglaterra tenim un mètode que, per obtenir el resultat menor amb les majors despeses de temps i de diners, no parell. Un noi anglès que hagi passat per una bona escola de la classe mitjana d'Anglaterra, pot parlar amb un francès, a poc a poc i amb dificultats, sobre el jardí i la tia; conversació que fastiguejar

-I ara, pubilla! Què em conta? Vejam, vejam, què ha passat, que ve amb aquesta embranzida? -Res, que ja em pot cercar un altre jaç; primer aniré a l'hospital, que tomar a raure amb aquella gent. -Però, quin mal tenen? Desboti, dona!

Fritz, en lloc de riure's d'aquesta història, va sentir-se'n vexat sense saber per què. -I si no n'hagués menjat, de cards? digué. -Aleshores hauria estat menys que un ase fet i passat: hauria estat un ase mort. -Tot això no vol dir res, David. -No; però val més casar-se jove que no pas pendre la criada per muller, com fan tots els concos. Creu-me...

»I ara, ¿com et sembla a tu que aquests homes et temerien més i se't posarien més en raó: si veien els soldats en humor de quedar-se ara vora teu, si tu els ho manaves, o de tornar de seguida, si calia, després d'altres, pel molt de que han sentit dir a aquests de tu, disposats a acudir quan volguessis; o si presumien que els altres no vindrien a tu, per la desconfiança nascuda del que ha passat, i que els soldats mateixos estan ja més ben disposats envers ells que no pas envers tu?

I vet aquí que un dia, tot determinat i resolut, va presentar-se el propietari a la botiga dient que si no el pagaven tot seguit es veuria obligat a pendre un determini. Atribulat per l'amenaça, l'apotecari va demanar un altre respir amb veu plorosa: -Si pogués tornar a passar... -Ja he passat massa vegades. -Esperis, per pietat, un xiquet més! -Em sembla que m'he esperat prou.