United States or Tanzania ? Vote for the TOP Country of the Week !


Lo cert és que el mal no progressa i jo estic de mal humor de por de perdre cinc anys d'estudis. -Animi's, home, animi's. El còlera correspondr

-Visca don Ramon, vatualisto! ¡I quan m'alegro de veure'l! Repudai, i que ve just! ¡Que, si no, li dic que aquí hi ha un desfècit! En Montbrió correspongué, amb el bon humor de sempre, a les demostracions del seu amic. -I doncs, Pascal, què em dieu? Home! Si sembla que el dimoni hi balli, en aquest poble. I...poc a poc: de quins sou, vós?

-El seu humor- seguí l'altre -seria considerat com mancat de naturalitat i com a extravagant. Divertir

A l'estiu, després d'haver sopat al pati de casa a la claror del sol ponent, me n'anava a ca la viuda Rovellona. Allí acudien altres veïns: la Rosó de la fleca, una xicota alta i grossa que ja devia haver menjat forment de trenta anyades, per més que no semblés indicar-ho son dentat colossal, blanc i atapeït, que brillava amb el llustre d'una eina nova de trinca; l'avi Sàssola, un antic boseller, vell de bon regent, ample de cara, cella-canut, de nas carnós, parpelles amb gires vermelles i boca esqueixalada i afable; en Pere Retort, un corder més alt que Sant Gim, amb una ossada monumental, tot ell angles i ressalts, i amb unes manasses llargues, nuoses i esgrogueïdes, que tenien el palp fred i callós d'una pota de gallina; les noies Xanguetes, dues peixataires menudes, desnarides, fines com mosteles, amb més ulls que galtes, més boca que ulls i més paraules que un diccionari; en Xacó de la taverna, un solter de quaranta anys, molt reixinxolat, que les festejava i que, segons indicis, no sabia encara per quina decidir-se, enamorat de les bones dots amb què l'una i l'altra podien fer-li prosperar el negoci; i, per fi, alguns no tan entrants de la casa, que venien quan tenien humor o lleure. Era una reunió divertida. Cada u deixava els mals de cap a darrera la porta i procurava fruir de la bona hora, com aquell qui entra a la benaventurança, i que ni es recorda del mal temps passat ni desconfia de lo que est

LANCELOT , senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat, senyor; en quan a vós, senyor, vindreu a dinar quan així plagui a vostre humor y fantasia! LLORENÇ Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules!

Kobus, contemplant tota aquella bona gent, llurs cares enternides i llurs actituds meravellades, pensava: -És curios!... que poca cosa es necessita, per a divertir la gent! I la figura commosa del vell rabí, sobretot, el posava de bon humor. -Vaja, rabí, vaja! li digué. -Et sembla cosa molt bella, això, doncs!

Les experiències fallides la posaven de mal humor, però no li llevaven la fe. Insensiblement, es submergia en una mena de misticisme mèdic, en les pràctiques del qual consumia una aspra fervor teresiana. Entre les amistats i les coneixences descobrí aviat un veritable museu de persones amb malalties parelles de la seva. Foren els seus correligionaris.

Altrament ell no reia mai. La seva calma i la seva mala humor eren inalterables. Mes, per aspres que fossin les seves maneres, m'estimava tant, que la seva voluntat era una joguina de la meva. No li restava més família que jo: els altres fills i la dona se li havien mort, i en mi havia concentrat tot el seu afecte. Per a mi no tenia un no de durada.

Era la veu de la mestresa de la casa. La Tecla va estranyar-se. Ella hi era mig renyida, com tothom, amb aquella veïna, per son humor esquerp i repatani.

Si és dolent, el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar cara de gos a tothom, queixar-se del govern, de la criada, de que els seus xicots l'atabalen...