Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 14 de maig del 2025
L'hora fosquejava, perquè ni l'astre ixent ni el crepuscle expirant no irradiaven gaire claror, però l'aire era tan serè, que la vista destriava força bé els objectes i, ja d'un tros lluny, el xaval va adonar-se que el consultor que cercava estava assegut tot sol en un pedrís, sota l'emparrat portaler de casa seva, prenent la fresca de cara al mar i fumant la seva pipa.
Una matinada d'octubre, en Pau Delclòs va sortir de casa seva amb l'escopeta a l'espatlla i el gos al davant. A l'obrir la porta va dubtar si tirar endavant, o entornar-se'n a dintre: hi havia una boirada tant espessa, que a la escassa claror de la celistia quasi no s'afiguraven ni les cases del davant -i això que el carrer no tenia pas res d'ample.
Passat l'esverament que l'havia fet bleixar de goig en veure sense vida el fill d'en Biel, no es podia arrabassar del magí aquella testa esberlada per la seva destral i aquell ventre esbotzat pels seus cops de peu. Era com si el tingués al davant, el cadàver del menut Galderic: era com si el veiés il·luminat per una claror estranya que fes encara més espesses les tenebres del voltant.
A la fi, la finestra va obrir-se, la claror va il·luminar la neu. Una testa blanca va mirar després de passar la m
Sobtadament va llampegar: la claror parpallejava en el firmament, il·luminant la platja negra que's veia com un munt de despulles llançades pel mar. Els pescadors, en llampegar, miraven la barca, miraven la mar, les barraques, les cares dels que'ls voltaven i el cel atapeït de nuvolades sens fi.
A terra, els blats ja no lluitaven, ja no aixecaven ses fulles com braços enfurismats, sinó que, esmaperduts, s'hi deixaven anar sense forces, inútils pel combat. I el que li va fer més mal, va ser veure'l sol, un xic espalmat, però il·luminant amb sa claror de vida aquella estesa que es revolcava sota la grapa de la Mort.
Sols a entrada de fosc, quan els grills començaven a tritllejar i pel carrer començaven a destacar-se els blancais de les camises en l'acabament de la claror, a l'acoplar-se a l'era del Delma tota la quitxalla del poble, semblava que per un instant s'animés aquella vida, semblava que amb la nit hi entressin melangies, s'hi respiressin neguits... I la quitxalla cantava... cantava saltant, ballant, corrent d'un cantó a l'altre mentre all
L'aigua era puríssima, i estava impregnada d'una claror verdosa que permetia distingir fins i tot els més petits brins de l'herba negrenca que encatifava el sòl marí.
El carrer de Ciutadans començava a fosquejar; però a la plaça del Vi l'aire era tan diafànic, tan impregnat de claror, que la vista no perdia cap detall... ni una volva, ni una esquerda, ni un gra de sorra. No passava quasi ningú: un senyor vell amb un paraigua sota l'aixella; una minyona de servei amb una ampolla a la mà; dos capellans que es passejaven per sota les voltes; poca gent més.
Un bosc immens, bellugadís i remorós, ple de xiscles i rialles, com assotat per tempestats d'alegria; un bosc immens que fremia amb extremituds de joia; un bosc immens que caminava tot sol cap a l'Església, cap a l'Església... L'Església es veia de lluny, gaia, somrient, idíl·lica, il·luminada de ple a ple per la claror matinal de primavera.
Paraula Del Dia
Altres Mirant