Al primer cop de vista creguérem anar per bon camí; però el nostre goig no fou de durada. Amb el reflux l'aigua s'enfons

-Ves! digué la Ventureta furiosa, bracejant com un molí, -que és una estafada que no perdó de Déu això de fer anar una noia que, mal m'est

Els generals així presos són conduits al Rei i moren decapitats. L'un d'ells, Clearc, era, per confessió de tothom que l'havia tractat, un home de guerra, un enamorat de la guerra fins a l'extrem. En efecte, mentre va durar la guerra dels lacedemonis amb els atenesos, romangué a Grècia; però en ser feta la pau, persuadí la seva ciutat que els tracis feien tort als grecs, i havent obtingut aprovació dels èfors, es feu a la vela per anar a guerrejar contra els tracis que habiten part damunt del Quersonès i de Perint. Els èfors, havent canviat de parer, que ell ja era fora, provaren de fer-lo tornar de l'Istme; però ell llavors no obeí, i se n'an

En sentir la porta, va anar per obrir i En Martí quan sentí la remor dels passos que s'atansaven, va cridar ple d'emoció: -Sóc En Martí! i la dona sentint uns grius de fred, obri de sobte encuriosida. En Martí se li agenoll

El que havia d'ésser jorn de gaudi i alegria, fou jorn de dol i llàgrimes. L'orfeó que devia estrenar-se amb una cantata al·lusiva, per anar a rebre el diputat i sa filla, assaj

Anar a la Mare-Balena, cavalcar sobre son llom punxós, fer l'arbre-forc en qualsevol aresta, cercar-hi gratonells o cargols per les crètues, ¡valga'ns Déu, quina ventura! ¡Quina meravella que deixava encantats els amics i companys!... Sols que de la platja a l'illot hi havia massa bella pitada, i nedant no tots hi podien arribar: calia esperar ocasions extraordinàries, en que la cosa resultés més avinenta; i cap d'aquelles ocasions com la que s'oferia per les veremes, en què els navilis eren nombrosos i tothom feia els ulls grossos davant l'entremaliadura...

Van estar quinze dies sense poder enraonar; jo els vaig anar a visitar, i em rabejava en la felicitat de veure'ls inofensius, i a l'ensems embellits per l'aire oriental que els daven els embenaments del cap. Però al cap de set dies més, ja parlaven. I tots dos havien quedat amnèsics. Ja no es limitava cadascú a dir les coses un parell de vegades.

GOBBO Senyor! Jove! , home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via pera anar a câl mestre juheu? Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting ganes d'experimentarlo. GOBBO Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

-Ja vénen! -Ja són aquí! -Cuiti! -Noia, ¿com estàs? -Acabeu d'arreglar això. -Mare, em deixa anar al terrat? -No.

En Joanín neguitós i esporuguit, amb el desig de finir l'enutjosa cacera, cansat de seguir els gossos, trencant branques, passant xaragalls i saltant penyes; oblidant-se del que li va dir En Guim, d'esma, va pujar a la muntanya fent molta fressa per fer anar l'ós cap a son pare. Entretant En Guim, tot ell una mirada, de tant en tant anhelava com si sentís la fortor de l'ós.