United States or Bermuda ? Vote for the TOP Country of the Week !


I això resultava tan inharmònic amb l'austera serietat de l'entorn, tan escondit sota els grans brancatges i les esponeroses mates, que em produïa la il·lusió d'un tros de bosc en festa, d'un reconet d'intimitat i meravella, únic en tota la muntanya. Per a més encisament, en la calma d'aquells matins d'agost, tot romania immòbil, plàcid, com encantat, com vist a través d'un somni.

N'Àuria Maresa no es cansava mai de provocar aquells acords i d'observar l'efecte de les seves paraules en els ulls del seu fill, ara espurnejants de joia, ara humectats de tendresa, ara somniadors, ara admiratius... I, percaçant-hi aquestes expressions, es perdia dins les puríssimes blavors d'aquells ulls, amb un goig comparable al de l'au desniada de poc que, en llançar-se a l'espai, es meravella de les immensitats que descobreix, de les suavitats i abundàncies d'aire que palpa sota les ales, i de les llums i colors que la soliciten i encanten.

Un de llurs hàbits consisteix en reduir les frases a una sola paraula, o, molt sovint, a un rondinament o un so onomatopeic. I aquella paraula la glopegen mentalment, per llarga estona, tant aquell que a l'últim es resol a dir-la com aquell altre que, amb prou meravella, la sent.

Damunt la seva trista esquena de contrafet, els boscalls s'hi assentaven a meravella. Ses cames de garrell no desdeien pas per una arrova d'excés, i eren prou elàstiques per a saltar córrecs i redreçar-se com una molla d'acer en les inevitables caigudes, baldament s'haguessin enfonsat fins al genoll en els pendissos de greda somoguda o en els tous de fullaraca dels obacs.

Anar a la Mare-Balena, cavalcar sobre son llom punxós, fer l'arbre-forc en qualsevol aresta, cercar-hi gratonells o cargols per les crètues, ¡valga'ns Déu, quina ventura! ¡Quina meravella que deixava encantats els amics i companys!... Sols que de la platja a l'illot hi havia massa bella pitada, i nedant no tots hi podien arribar: calia esperar ocasions extraordinàries, en que la cosa resultés més avinenta; i cap d'aquelles ocasions com la que s'oferia per les veremes, en què els navilis eren nombrosos i tothom feia els ulls grossos davant l'entremaliadura...

Però ell, com si li llegís en els ulls el que rumiava, va respondre amb to calmós: ¡No somnio, no somnio... Aquí si algun somni hi ha de meravella, són els prodigis autèntics que jo he vist i tocats... Són els murs d'or i d'aram que he construit pel gran temple... són els milers de dones, blanques com llet, rosses com sols, tendres com lliris, que he tingudes per esclaves... Ja s'és perduda la memòria dels grans homes... ningú em coneix... ningú em coneix...

Fritz, que en sa vida s'havia ocupat més d'aquelles coses que dels habitants de la lluna, passava els dits damunt les randes, i les contemplava amb un posat d'èxtasi mentre la vella criada, amb les mans creuades damunt son davantal, expressava en alta veu son entusiasme. ¿Es pot creure, senyor, que mans de dona hagin fet una cosa com aquesta? deia, ¿no és una meravella?