United States or Saint Helena, Ascension, and Tristan da Cunha ? Vote for the TOP Country of the Week !
-Fill seu? va fer En Martí amb curiositat. ¡Sí, és un bon fill que no vol treballar si no contracten la seva mare! -I el seu pare? -Oh! Qui sap on para! ¡Va abandonar-los i la misèria se'ls menjava! Jo els conec. Veu? ¡Aquest pobre xicot ja ha estat dues vegades a l'hospital! -Per què? -Home de caigudes! ¡No sempre surt bé això de fer salts!
En atansar-se a la fira, la Clàudia sentia una horror a cada passa més forta. Per son cervell atribulat passaven els pensaments com fulles caigudes que voleiessin amb una ventada furient de dubtes i de recels. Sos ulls s'omplien de neguit, ses mans de tremolors.
Passada la primera collada, la natura esdevenia plena d'asprors. Semblava'l reialme de la mort, cap arbre, cap flor, cap bri d'herba... tot eren roques abruptes sense vida, tot eren pedres caigudes dels cims i esmicolades... era aquella contrada com l'esquelet immens d'un món finat segles enllà! Feia feresa d'avançar per aquell corriol amagat entre tanta grandiositat estèril.
Aquests pensaments s'encadenaven en son esperit. Finalment, caigudes les batallades de les dotze la vella serventa comparegué a parar la taula. -Bé, Katel- li digué, girant-se: ¿i els meus bunyols? -Teniu raó, senyor. Són la cosa més delicada que pugui dir. -T'han reeixit? -He seguit la recepta: no podia menys de reeixir.
I un xic enllà, els bous, remugant pausadament, els embolcaven de llur mirada fixa i misteriosa, mentre llurs cues, tantost caigudes, es cargolaven ara sobre una anca, ara sobre una altra, per a caure després totes esteses, mandrosament...
Clearc es posa, doncs, en marxa després d'haver conclòs la treva, amb l'exèrcit en ordre de batalla, i ell mateix a l'avantguarda. Topen amb fossats i canals, tan plens d'aigua, que és impossible de travessar-los sense ponts; però fan passeres amb palmeres caigudes, i amb altres que les tallen.
Me gronxava al bressol, me rentava, me pentinava... En els meus records més llunyans, la veig baixar de la font per la torrentera entre blavoses atzavares, amb el cantiret al cap, les mans en l'atuell i els braços graciosament arquejats i nusos, caigudes les maneguetes colzes avall. Això era en temps d'estiu. Me sembla que veig l'estesa de sol i que sento el cant de les cigales.
Tantost se m'esbojarrava amb les més petita fressa, tantost se'm quedava al darrera, la cua baixa, les orelles caigudes, mirant-me d'una manera estranya, tan fixa i tan estranya que moltes vegades me va fer estremir endins, molt endins, com si volgués arrencar un udol terrible, que hauria ressonat paorosament en aquell silenci d'agonia...
I tornava a fer el seu fet, sempre amb aquelles orelles caigudes, sempre amb aquella mirada tant fonda, que mai mirava enlloc!... De la seva història sols se sabia que el varen portar al poble uns gitanos que feia anys que varen passar-hi.
I ben poc va mancar-se'n perquè això succeís: tan poc, que, amb tot i haver-se arrapat a una branca d'arboç, no va poder salvar-se de caure asseguda a terra. Un davassall de cireres caigudes de la branca va escórrer-se avall, caient a l'aigua amb una remor alegre.
Paraula Del Dia
Altres Mirant