Recorda't del que t'he dit: la bala que colpiria la Pesta mataria igualment al comte! -Estigues tranquil. Va allunyar-se sense escoltar-me més. Vaig sentir el clapoteig de sos peus dins l'aigua, després vaig veure la seva alta còrpora dreta a l'eixida del congost negre, damunt el fons blavenc. Va restar més de cinc minuts immòbil. Jo, embadalit, atent, mirava, acostant-me amb molt de compte.

-Si en sóc, de bon marí! replicava a un jovenet que se'l mirava amb enveja, ¡Prou, que en sóc! Un cert dia, confesso que vaig estar amb neguit, car ens trobàvem al llarg del cap Horn i el vaixell es va enfonsar al matí... Jo, aleshores, li vaig preguntar: ¿No estàveu pas «neguitós», també, fa alguns dies, prop de Southend Pier? ¿No desitjàveu ésser llançat a l'aigua?

La Tecla va sentir-se ferida per aquelles paraules que no li deien res al cor. El seu marit parlava per parlar. La seva ànima no sortia per sos llavis, ni mirava per sos ulls. -Quina blancada! ¡i tot és gelada; no hi ha llei de glaçada! ací que la terra és negadora el ruixadot d'ahir no ha fet gens de glaç.

Donya Dolors se'l mirava amb aquell recel amb què s'espia el malalt estimat que, en plena convalescència, dóna signes de recaiguda.

Era una lluna de creixent, amb els cornals quasi en amunt, entre els quals la part ombrosa de l'astre, ben obiradora i d'un diàmetre més petit en apariència que el de la part clara, sortia a la manera d'una gla, que brolla del seu didalet blanc. En Lluís se la mirava embadalit i exclamà: -Que bonica! És una veritable llanxeta de plata. -Errada! -va saltar en Xaneta. -Mirate-la .

L'home treballava desficiós i a cada cop de tràmec mirava la finestra de sa casa. La Margarida seguía més ensopida i rampelluda i En Quel, convençut que aquell posat era malaltís, es resign

L'Angelina, que no havia pres part en la conversa, mirava l'un i l'altra amb una estupor creixent. Què feien? Aquell mutisme i aquelles actituds quasi teatrals, eren sentides, expressaven una autèntica situació d'esperit?

-La mare!... En Joan, quiet, plorava. El sol el mirava fixament... -El noi! El noi! curriu, curriu! exclam

L'incendi de París, per gran que fos, no envermelliria el cel, ni tan sols fins a la quarta part de la distància que hi ha d'allí a Girona. Desenganyin-se: aquesta explicació és un disbarat. Llavors les senyores de la fàbrica de baix, acompanyades de l'enginyer, eixiren al pati, sobre el qual mirava la nostra galeria.

I és una gran llàstima, perquè hi ha un o dos colors que no li farien fer cap lletja figura, sobretot si mirava de portar sempre el barret ensorrat fins a les orelles. George va fer algunes compres per a l'excursió, i he dir que d'aquestes compres no en vaig quedar pas content.