United States or Zimbabwe ? Vote for the TOP Country of the Week !
La processó s'havia aturat, escoltant i comptant silenciosa aquells tocs solemnials. -És toc de combregar -va dir una veu. -L'últim combregar de Girona! -exclam
No calia dubtar més, pit i fora; vendria els bous i la carreta, l'hostaler li salvaria els mobles fins que tingués lloc a Girona. Anirien a peu fins a Sils i aquella nit mateixa foren a ciutat allunyades dels seus fills sense cor. La Clàudia era una altra.
Llavors la campana grossa de la Catedral, que tants d'alertes tràgics ha donat a Girona durant les guerres i els aiguats, deix
Per esdeveniments que no són del cas, he tingut de viure llarga temporada lluny de Barcelona: això ha fet que deixés de freqüentar algunes de les meves relacions. La família Buxareu ha estat una d'aquestes. Fa quatre o cinc anys que no visito la seva casa. Darrerament vaig informar-me de la mort de Paulina, víctima d'una recent epidèmia, quan finia l'estiueig en un poble de la província de Girona.
L'Onyar reflecteix aqueixos moviments i coloraines, multiplicant-los i prismatitzant- los dins sa vibradora correntia, entre grans taques de blau del cel i lluentors de soleiada; i, per damunt del barri carnestolenc la Girona solemnial ostenta sense desentonament les seves dues notes més artístiques i severes.
Quan lo rey Felip de França vinguè en só de guerra á Catalunya y, despres de rebassar gran part de la terra Ampurdanesa va, deixarse caure sobre Girona, los gironins varen posarse baix lo amparo del seu patrò Sant Narcís. La ciutat fou assetjada y tastá tota lley de sufriments.
Y aquestas moscas eran tan nombrosas, qu' en pochs dias los voltants de Girona van veures sembrats de cadavres. Lo exercit Françès s' esferehi llavoras y á corre cuyta alsá lo setge, deixant lliure á la ciutat y sembrant los camins de agonetjants y morts.
Fins el color uniforme de la carn, la roba i els cabells, un color moreno polsós, li acabava de donar tot l'aspecte dels referits bocetos. Ningú sabia d'on era filla ni quants anys tenia, ni a ningú feia falta saber-ho. A mossèn Joan li pervingué d'una deixa d'un seu condeixeble de Cervera, beneficiat de Girona, qui l'havia pujada de petita i n'estava molt joiós.
Estiguin tranquiles i frueixin amb alegria d'un espectacle que probablement no tindran ocasió d'admirar mai més de la vida des dels balcons de Girona. Una aurora boreal! No era més que una aurora boreal! Jo tenia ja noticia d'aquest fenomen, de quan vaig estudiar el tractadet de meteorología, que formava part de l'asignatura oficial de geografía al nostre seminari.
N'anava eixint l'últim combregar de Girona. Venien al davant, com de costum, els músics, sonant els llurs fagots i trompes; després, en dues fileres, amb atxes a la mà, els obrers de les parròquies, els diaques, amb sotana i sobrepellís, els clergues, emmanteuats, els canonges, amb hàbits de seda i valones d'ermini... Els arregladors, revestits de capes daurades, marxaven al mig per cerimònia, sense anar i venir com solen, ni cuidar-se de vigilar, sinó calms, absorts en llurs pensaments, marcant acompassadament el pas amb els bordons d'argent, que retinyien sobre les llambordes.
Paraula Del Dia