Talment diria que m'han tret anys de sobre, veies!... I això ja és un bon començament de jornada. -Déu vulgui que acabi tal com comença- va fer en Biel, que caminava cap baix i pensatiu.

Tenia un nus a la gola. Els estudiants el seguiren, impressionats. En el pati de la Creu, el sol enlluernava... I l'alegria i la cridòria... i les rialles llargues i aixordadores no's sentien, malgrat estar-ne lluny el mestre del nas recte, sempre pessigat pels lents d'or. Els estudiants parlaven baix i miraven a terra.

En Costa ferrer, havent venut la ferreria a un noi d'en Pitxela que s'acabava de passar manescal, vivia content i satisfet a la torre, convertit en guarda del bestiar que criaven, cantussejant tot el sant dia de baix en baix, i deixant passar la vida reposadament, sense capficar-se d'altra cosa que de no tenir un instant la pipa buida i que a la carbassa que feia seguir sempre amb ell no hi manquessin mai dos travessos del ranci per a remullar la gola quan en sentís fretura.

Plana enllà, plana enllà, vaig trobar un pastor, dret, apoiat al gaiato, el cap baix contemplant el seu remat estès a l'entorn, els cabrits esbrotant l'herba, les ovelles ajegudes, cada una amb el cap apoiat al llom d'una altra, totes blanques en la verdor del prat... -No us allunyeu massa... tenim l'hivern a sobre- me digué amb veu baixa al passar.

El practicant s'aixeca amb viva sol·licitud, i d'un armariet baix que est

Alguna, més decidida, exclamà: ¡Massa que ho sap vostè, on són els ximples dels nostres homes! ¡Per aquí baix que cerquen la perduda!

-Com les voldràs? ¿amb pedres verdes o vermelles?... Ella baix

No hi ha res que desacrediti una finca com el veure-hi sovint el cotxe de morts a baix a la porta... Vui gent ben conformada, que tingui el pit ben alt... Vaja, tregui's la levita. L'amo de casa . -Això mateix!... Ara l'altra màniga. Malo... Em pensava que era més robust. Deu pesar molt poc, vostè! L'aspirant a llogater . -No l'hi puc dir. L'amo de casa . - el coll molt curt.

I, entre aquella munió de records, s'aixecava sempre clara la veu de la veritat, que li deia, primer baix, baixet, i després a grans crits, que bona part de culpa del que li passava la tenia ell, per haver-se entossudit a voler fer cara al poble, a voler viure al costat d'aquella gent que l'odiava i el volia perdre.

Tot sembla harmonitzat per una vida nova, menys En Quel, que feia uns quants dies estava tot cap baix. La Margarida havia perdut aquella alegria. No cantava mai, ni reia, ni responia tan sols. Passava estones llargues com ensunyada. Feia un posat de bajana! -Que no et trobes ? Mira tot com floreix! -Prou! -Que no estàs contenta? -Prou! -I dôs, per què fas aquest posat? -Tinc son!