United States or Nepal ? Vote for the TOP Country of the Week !


¿Què se me'n dóna dels diners ni de la fàbrica, si per tenir-los havia de renunciar a la felicitat? Tindré la meva carrera i no hauré de menester a ningú per mantenir-te...-I repetia una i altra volta que es volia casar tan punt fos enginyer... Entretant, sentia fretura dels besos i abraçades de l'estimada. Mes aquesta, a mida que s

«Us daré una imatge de Pompeia» digué la Lluna. «Jo era en els extramurs de la ciutat al carrer de les Tombes, com li diuen, on hi ha els bells monuments. És l'indret on un dia, joves gaudiosos coronats de roses, dansaven amb les belles germanes de Laïs. Ara hi regna la quietud mortal. Soldats alemanys, a sou napolità, fan la guàrdia i juguen a cartes i a daus. Una colla d'estrangers, de l'altra banda de les muntanyes, arriben a la ciutat amb guies. Tenien fretura de veure aquesta ciutat que s'alç

Troben llurs efectes la major part rampinyats, així com res tenien de menjar o de beure; i els carros curulls de farina i de vi que Cirus havia preparat, a fi de distribuir-los als grecs si mai cap fretura s'apoderés de l'exèrcit, i que es deia que eren cap a tres cents carros, també els havien rapinyat les tropes del rei.

El pobre minyó estava desconsolat; es feia retret de la seva exclamació involuntària: -Comte de Nideck, què feu? I s'arrencava els cabells de desesperació. Vaig anar-me'n tot sol cap a la torre d'Huc, havent tingut amb prou feines el temps de pendre algun aliment; no en passava fretura. Un bon foc brillava a la llar.

Els ullets de Katel s'encongiren; la feia feliça, de veure que es passava fretura d'ella en una circumstància tan greu; i deixant la mitja sobre la taula, va dir: -Heu tingut força raó de cridar-me, senyor. Gràcies a Déu, no ser

Havia sentit parlar de la fretura de l'emperador, i havia comparegut a donar-li reconfort i esperança. Mentre ell cantava, les cares del voltant esdevingueren esblaimades i més esblaimades, i la sang corregué amb nova vigoria per les venes de l'emperador i a través de sos peus i braços afeblits. Fins i tot la Mort escoltava el cant i deia: -Vés seguint, rossinyol, vés seguint!

»Passant a consideracions humanes, jo et miro al present, com el nostre més gran. Perquè amb tu tot camí és obert, tot riu gualejable, no hi ha fretura de queviures; sense tu, tot camí s'endinsa en les tenebres: perquè no en sabem res; tot riu és de mal passar, tota multitud és esfereïdora, i més esfereïdora la solitud: perquè és plena de tota privació.