United States or Gibraltar ? Vote for the TOP Country of the Week !
Des del dia que va veure com una família de parcers, per no poder pagar la part a l'amo, tenia d'abandonar el terrer que durant segles havia anat conreant de pares a fills, va sentir de cop i volta una irresistible vocació que l'empenyia a formular en candencioses posades els crits de pena que li arrencaven la tragèdia dels vençuts i la crueltat de les lleis humanes.
-Jo ja sé, ja sé que en el codi literari un xic esquerp que seguiu, la impersonalitat, la diferència, hi figuren com a primers articles. Però entre els horrors- diem-ne horrors -petits o grans que expliqueu, hi transpira a voltes un silenciós desig de perfeccions humanes... ¡I sort d'això, sort d'això!
-I que, ademés, desenterraria i ventaria llurs cendres- afegí la noia completant la idea, -perquè aquelles ossamentes humanes que allí es veuen escampades, són, de segur, dels antics constructors i moradors d'aquesta casa. -Precisament en això estava pensant ara mateix.
Després de molt patir, vaig percebre certa impressió agradosa, com de frescors i pureses d'aire matinal, i, finalment, un joliu articuleig de veus humanes.
El temperament psicològic i substancial de nostra raça i de nostra llengua pot fer-nos sentir naturalíssims en aquest recobrament de la novel·la. Senyalarem, de passada, una especial voluptat que hi ha a fer vívides figuretes humanes en llenguatges nous o renovellats, que és la mateixa cosa.
Llavors els Sants li semblaven vivents; hom diria que llurs ulls tenien lluentors humanes i que sos llavis somreien i que fins els cors bategaven d'alegria sota els ropatges envellits de fusta corcada i descolorida. ¡El guerrer tornava a ésser de Déu! L'Elena resplendent de joia seny
De l'estany ne sortiren esglaioses veus humanes, veus de plor i d'udol com de tot un poble infernat i una veu de cel digué: «Aquest és lloc de juí i de penes; i aquí són aturmentats els qui negaren el Crist.»
«Potser ens hauríem perdut -escrivia- per no tenir prou en compte les dualitats humanes d'ànima i cos i d'individu i col·lectivitat, preocupant-nos sols de voler perfeccionar el ser espiritual, descuidant el ser corporal i el ser social, que viu de l'essència de la terra, com el peix de l'aigua. ¿No hem fet gala de viure apartats dels quefers socials, pensant que això corresponia a l'Estat?»
En aquesta terra de tantes ruïnes, les quals, fa temps, eren estades on ressonaren veus humanes, hi ha abundor de llegendes, i ací sóc plaent de donar-vos-les amb llur substància, a condició que vosaltres vos les amaniu. Preneu un cor humà, o dos que s'ajustin d'allò més; un feix de passions (no n'hi ha gaires: cosa de mitja dotzena); assaoneu-los amb una barreja de Bé i de Mal, doneu-li regust amb la salsa de la Mort, i serveixi's all
George: -No sigueu absurds. ¿Com voleu que vagi amb aquesta barba per la ciutat? Certament, deixar-lo anar així és una mica depressiu per a la ciutat; però ¡també és cosa, la pila d'inquietuds que ens pervenen de les conveniències humanes! Com Harris li diu amb l'estil barroer que li és propi, «caldr
Paraula Del Dia
Altres Mirant