United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !
Bé és veritat que per tot arreu avui s'han trabocat les coses, que en molts indrets el poble desmandat trepitja les lleis que fins ara el governaven, però a vosaltres la malura vos ha tocat més fort que a ningú.
«Pàtria és la idea comprensiva d'unitat de lleis, de temperaments, de costums i, sobretot, de llengua, caràcters distintius de la raça; és el funcionament harmònic dels elements vitals d'una societat dintre de son propi terrer.» «L'Estat és l'absorció, el monopoli del funcionament dels elements constitutius d'una o més pàtries.»
Perquè el cert és que, en comunicant als altres el què ha mogut un moment el nostre esperit, pel regular es posa cura en rimar la feta, en ordenar-la, en enquadrar-la, en decorar-la segons lleis d'art que cada contaire porta a dintre. Veniu a fer com el músic que harmonitza la melodia salvatge.
Confesso la veritat. Planyo a tots els hòmens, per dolents que els hagi fet l'educació i la naturalesa; però, entre els hòmens dolents, els primers són certs hòmens de bé, i els que jo planyo menos, perquè són els que menos perill corren de ser castigats per les lleis escrites ni les socials.
»I totes aquestes malediccions et succeiran i et perseguiran, i reposaran al teu damunt fins que siguis exterminat, perquè no hauràs obeït la veu de l'Eternal, ton Déu, per a servar sos Manaments i les Lleis que t'ha donat!» -Aquestes són les paraules de l'Eternal! afegí David, aixecant el cap. Mir
-Ah, creu-me, no era una dèria, no, allò que dèiem de la llibertat dels cims... Aquí l'home es fa conscient, terriblement conscient. Jo podria ara donar les lleis perfectes a tota la humanitat. Això és, les lleis per a trabucar tota llei, per a esprémer enfora de l'esperit de l'home, tot atavisme de llei. Vaig preguntar-li si la Roseta també n'era, de conscient. -La'n faig. Parlem.
Mirin-se; la química, la fotografia, l'electricitat, són avui dia grans dominis de la intel·ligència humana; estudiades les seves lleis respectives, l'home les aplica amb tota seguritat. Mes, ¿hi ha regla encara per a distingir el meló bo del dolent? Ai! en aquest terreno tot és miserable empirisme.
«Així la societat ha vist, com entontida, transformar-se i desaparèixer, engolides per una oligarquia política, entitats, corporacions i lleis, filles de sa pròpia essència, suplantades per altres lleis i funcionalismes, covats en el gabinet del filòsop encegat o, tal volta, a sou del dèspota que les implantava. «-L'Estat ho és tot- digué el doctrinari, -i per l'Estat deuen els ciutadans donar vides i hisendes. L'Estat cuidar
Y vosaltres me respondreu: Aquests esclaus són nostres... Doncs, bé, jo responc igual: la lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva, y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.
Abans la idea cristiana ho era tot: les ciències i les arts brillaven, a son impuls, amb llum clarissima; les costums i les lleis se formaven a son calor, i l'esperit de lluita, encarnat en ella, era vida feconda en avenços morals i materials.
Paraula Del Dia
Altres Mirant