United States or Grenada ? Vote for the TOP Country of the Week !
Eren ben amables. El senyor em va dir que el seu cognom era Jones i que venia de Manchester; però semblava no recordar la part de Manchester vista, ni on queia Manchester. Li demaní on anava, i, evidentment, no ho sabia. Va dir que... segons. Després vaig preguntar-li com no havia trobat un bastó groller, per a passejar a ciutat.
-Oh! ell rai! va fer en Cadernera gratant-se el clatell. -Però jo també tinc alguna cosa: tres pessetes i cinc cortos a sa guardiola... i guanys que van venint. -I t'agradaria, que et retratés? vaig preguntar-li.
-Que hi ha? Que passa ?-vaig preguntar-li, alarmat, tot llevant-me dempeus. -Ah! oh !-va fer ella amb una mena de xiscles sords.
Un hom es preguntava què podia fer-ne, de la rajola; per què havia tancat la porta tan curosament; per què havia guaitat amb tanta d'ànsia per la finestra. Però el seu posat era massa apocat per a fer-hi conversa, i ens abstinguérem de preguntar-li res.
Arriba a casa i, per a reposar un rato, s'assenta al costat del vetllador a on la difunta solia cosir de dia i fer mitja de nit... Cinc anys, i encara l'enyora i li apar impossible que per un cantó o per un altre no surti ella a preguntar-li com abans: -Què tal? ¿Fa de bon anar pel món?
Aleshores vaig preguntar-li què pot fer, un hom, a Alemanya, quan és desvetllat pels gats; i em va dir que em pertocava denunciar l'amo i sumariar-lo: llavors la policia procediria contra l'amo, i, en tot cas, ordenaria destruir el gat. El que no va dir-me és la persona que destruiria la bèstia, ni el que aquesta faria mentre s'instruïa el sumari.
El pare, recolzat a l'orla de proa, llançava un xiulet de tant en tant, i cridava: ¡Orsa, orsa! La barca va arrumbar força cap a migdia, cap a l'horitzó buit, per l'indret de les últimes terres obiradores. -Què hi ha, per allí?-vaig preguntar-li. -Per a on? All
Perquè, tot el que el novell estatuaire era expedit en pràctiques d'ofici, resultava negat en disquisicions teòriques. ¡Ah, si el porter hagués pogut respondre en el seu lloc, quan el tribunal va preguntar-li la diferència entre lo bell i lo sublim! ¿I aquella definició dels límits de l'escultura? Una cosa tan senzilla!
-Ah, creu-me, no era una dèria, no, allò que dèiem de la llibertat dels cims... Aquí l'home es fa conscient, terriblement conscient. Jo podria ara donar les lleis perfectes a tota la humanitat. Això és, les lleis per a trabucar tota llei, per a esprémer enfora de l'esperit de l'home, tot atavisme de llei. Vaig preguntar-li si la Roseta també n'era, de conscient. -La'n faig. Parlem.
L'amo del mas, En Tià, era un home sorrudament lacònic. No tingué esma de preguntar-li què hi havia d'anar a fer, a Granollers. Pens
Paraula Del Dia
Altres Mirant